Ibn Ràiq
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IX  |
| Mort | 11 abril 942 Mossul |
| Visir | |
| Visir | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | capitost |
Muhàmmad ibn Ràiq (àrab: محمد بن رائق, Muḥammad b. Rāʾiq) o, senzillament, Ibn Ràiq (? - Mossul, 11 d'abril de 942), fou el primer gran emir del califa abbàssida de Bagdad.
Era fill d'un oficial abbàssida d'origen khàzar. Fou prefecte de policia i després camarlenc en el regnat d'al-Múqtadir. Va caure en desgràcia al pujar al tron el califa al-Qàhir (932-934) i va fugir de Bagdad però al cap de poc temps fou perdonat i va rebre el govern de Bàssora. El 934 quan va pujar al tron ar-Radi (934-940) va rebre el govern de Wasit (sense perdre el de Bàssora) el que el va convertir en un dels homes més poderosos de l'Iraq, i va retardar els pagaments que havia d'enviar a la cort. A la caiguda del visir Ibn Muqla el 936 fou nomenat gran amir (amir al-umarà) i comandant en cap de l'exèrcit, sent el primer gran amir dels que van exèrcit el poder efectiu a l'Iraq fins al 945. L'ex visir Ibn Muqla va veure confiscats tots els seus béns i els del seu fill, que havia col·laborat amb el pare al seu darrer visirat.
Durant el període que va governar (936-938) va eliminar tot mitja de defensa del califa i va fer massacrar a la guàrdia hujariyya. També va combatre els governadors autònoms d'Ahwaz, els Banu l-Baridí, als que va tractar d'arrabassar la seva província. L'ex visir Ibn Muqla va conspirar contra el gran amir i el califa, per instigació d'Ibn Ràiq, el va fer empresonar; el gran amir li va fer tallar la mà dreta.
El 938 fou enderrocat pel seu lloctinent, el turc Bàjkam, que va entrar a Bagdad i va assolir el poder, enviant el seu antic cap com a governador a Diyar Mudar. Ibn Ràiq va voler recuperar el favor del califa recuperant Egipte de mans dels ikhxídides. El 939 va envair Palestina i a finals d'any va derrotar Muhàmmad a al-Arix, però els ikhxídides es van recuperar i el 940 van empenyer a Ibn Ràiq cap al nord, fins a Lajjun, on els dos exèrcits es van enfrontar en una batalla indecisa el 24 de juny de 940, en la que va morir Abu-Nasr Hussayn ibn Tughj, un dels germans de l'emir Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid. Ibn Ràiq va trobar el cos i va reaccionar honorablement enviant el seu fill de 17 anys, Abu-l-Fat·h Muzàhim, a l'emir ikhxídida, perquè fes amb ell el que considerés convenient. Però Muhàmmad ibn Tughj no va prendre venjança, va donar robes esplèndides al jove, i el va casar amb la seva filla Fàtima. Aquest doble gest va portar la pau a les dues parts que van acordar que els ikhxídides governarien el sud de Palestina i Ibn Ràiq el nord amb un tribut de 140.000 dinars anuals que pagaria el govern egipci.
Mort Bàjkam (941), va prendre el poder, breument, Abu-Abd-Al·lah Àhmad ibn al-Baridí, que fou enderrocat pel daylamita Kurankij (941), però Ibn Ràiq va poder ocupar el seu lloc el setembre del 941. Va governar uns mesos fins que fou assassinat l'abril del 942 per l'hamdànida al-Hàssan ibn Abd-Al·lah. Sembla que el tractat amb l'emir d'Egipte fou respectat durant tot aquest temps.
Vegeu també
[modifica]- Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí, visir durant el seu emirat.
Bibliografia
[modifica]- Defremery, Memoire sur les émirs al-omera, París 1852.
- Zetterstéen, K. V. " Ibn Rāʾiḳ". Encyclopaedia of Islam, primera edició (1913-1936). Editada per: M. Th. Houtsma, T.W. Arnold, R. Basset, R. Hartmann. Brill Online, 2012. 7 de maig del 2012 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-1/ibn-raik-SIM_3055>