Ibn Sàyyid-an-Nas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1272  el Caire |
| Mort | 25 abril 1334 (61/62 anys) el Caire |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | ulema, literat, cal·lígraf, poeta, historiador, muhàddith, escriptor |
| Professors | Ad-Dimyatí, Qutb-ad-Din al-Qastal·laní, Badr-ad-Din ibn Jamaa, Ibn al-Mudjawir i al-Bussirí |
| Alumnes | Adh-Dhahabí i Ṣafadī, Khalīl ibn Aybak (en)  |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Altres | |
| Títol | Hàfidh |
Fat·h-ad-Din Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Yamurí al-Ixbilí (o Abu-l-Fat·h ibn Sàyyid-an-Nas al-Yamarí), més conegut com a Ibn Sàyyid-an-Nas (El Caire, 1263 – 1334), fou un poeta i historiador tunisià.
Era d'una família andalusina de Sevilla que s'havia establert a Tunis poc abans del 1200. El 1291 viatjà a Damasc per completar els seus estudis. Hom diu que va rebre lliçons de gairebé mil professors.[1] A la seva tornada, va ser ell qui ensenyà als altres. Va compilar una biografia sobre el profeta Mahoma amb el títol Uyun al-àthar (Fonts dels monuments), i sota el títol de Buixra al-labib (Missatge de l'home de sentit), va col·leccionar els seus propis versos de pregària al Profeta. Va morir el 17 d'abril de 1334.[2]
Notes
[modifica]- ↑ A History of Arabic Literature by Clément Huart, New York, 1903, pàg. 339 (anglès)
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, vol. III, pàg. 957