Vés al contingut

Adh-Dhahabí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaimam Modifica el valor a Wikidata
Adh-Dhahabí
rahima-hu L·lah Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1274 Modifica el valor a Wikidata
Kafr Batna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1348 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Damasc Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia islàmica, ciència del hadit i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómuhàddith, historiador Modifica el valor a Wikidata
Ocupadoral-Salihiyya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIbn Daqiq al-Id, Jamal-ad-Din al-Mizzí, al-Birzalí, Ibn Taymiyya, Abu-Bakr ibn Abd-al-Hàkam, Ibn al-Kharrat ad-Dawalibí, ad-Dimyatí, Ibn Sàyyid-an-Nas i Taqi al-Din al-Subki Modifica el valor a Wikidata
AlumnesʿAbd-al-Wahhāb Ibn-ʿAlī Tāǧ-ad-Dīn as-Subkī, Ibn Kathir ad-Dimaixqí, Shams al-Din Ibn al-Mawsili (en) Tradueix, Ṣafadī, Khalīl ibn Aybak (en) Tradueix i Jamāl al-Dīn al-Zaylaʿī Modifica el valor a Wikidata
Obra

Adh-Dhahabí (àrab: مُحمَّد بن أحمد بن عُثمان بن قايماز الذهبي) (Kafr Batna, 5 d'octubre de 1274 - Damasc, 4 de febrer de 1348 (Gregorià)) també conegut com a, Xams-ad-Din Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Uthman ibn Qayyum ibn Abd-Al·lah at-Turkumaní al-Fariqí ad-Dimaixqí aix-Xafií adh-Dhahabí, va ser un teòleg turcomà Athari,[1] historiador islàmic i erudit dels hadiths.[2]

D'ascendència túrquica,[3] adh-Dhahabi va néixer a Damasc. El seu nom, Ibn adh-Dhahabi (fill de l'orfebre), revela la professió del seu pare. Va començar a estudiar el hadith als divuit anys, viatjant des de Damasc a Baalbek, Homs, Hama, Alep, Nabulus, el Caire, Alexandria, Jerusalem, Hijaz i altres llocs, abans de tornar a Damasc per ensenyar i escriure. Va ser autor de moltes obres i va ser àmpliament reconegut com a crític perspicà i expert examinador del hadith. Va escriure una història biogràfica enciclopèdica i va ser la principal autoritat en les lectures canòniques de l'Alcorà. Alguns dels seus professors eren dones.[4] A Baalbek, Zaynab bint ʿUmar b. al-Kindī va ser un dels seus professors més influents.

Obres principals

[modifica]
  • Tarikh al-Islam al-kabir, ‘Gran història de l'islam’, 36 volums
  • Siyar a`lam al-nubala, ‘Vides de les figures nobiliàries’, 23 volums
  • Tadhhib Tahdhib al-Kamal
  • Al-Kashif fi Ma'rifa Man Lahu Riwaya fi al-Kutub al-Sitta (resum de l'anterior)
  • Al-Mujarrad fi Asma' Rijal al-Kutub al-Sitta (resum del resum)
  • Mukhtasar Kitab al-Wahm wa al-Iham li Ibn al-Qattan
  • Mukhtasar Sunan al-Bayhaqi
  • Mukhtasar al-Mustadrak li al-Hakim
  • Al-Amsar Dhawat al-Athar (ciutats amb relíquies històriques)
  • Al-Tajrid fi Asma' al-Sahaba
  • Tadhkirat al-huffaz
  • Al-Mu'in fi Tabaqat al-Muhaddithin
  • Tabaqat al-Qurra
  • Duwal al-Islam
  • Al-Kaba'ir, ‘Les grandeses’, el llibre més difós.

Referències

[modifica]
  1. Fonts: Halverson, Jeffry R. «2: The Demise of ‘Ilm al-Kalam». A: Theology and Creed in Sunni Islam. 175 Fifth Avenue, New York, NY 10010: Pelgrave Macmillan, 2010, p. 43. ISBN 978-0-230-10279-8.
    • B. Hallaq, Wael. «5: Was the Gate of Ijtihad Closed?». A: Law and Legal Theory in Classical and Medieval Islam. 711 Third Avenue, New York, NY 10017, USA: Routledge, 2016, p. 16. ISBN 9780860784562.
    • Spevack, Aaron. The Archetypal Sunni Scholar: Law, Theology, and Mysticism in the Synthesis of Al-Bajuri. State University of New York Press, 2014, p. 45, 169. ISBN 978-1-4384-5371-2.
  2. Hoberman, Barry (September–October 1982). "The Battle of Talas", Saudi Aramco World, p. 26-31. Indiana University.
  3. «Al-Ḏh̲ahabī», 24-04-2012.
  4. The Female Teachers of the Historian of Islam: al-Ḏh̲ahabī, <http://www.al-athariyyah.com/media/pdf/sisters/female_teachers.pdf>

Enllaços externs

[modifica]