Ibn Taymiyya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIbn Taymiyya
تخطيط كلمة ابن تيمية.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1263 Modifica el valor a Wikidata
Harran (Soldanat mameluc del Caire) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 setembre 1328 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Damasc (Soldanat mameluc del Caire) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia islàmica, fiqh, tafsir, ciència del hadit i política Modifica el valor a Wikidata
OcupacióTeòleg, alfaquí, mufàssir i muhàddith Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMuhammad ibn al-Hasan Saʼigh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIbn Qàyyim al-Jawziyya, adh-Dhahabí, Ibn Kathir ad-Dimaixqí, Ṣafadī, Khalīl ibn Aybak (en) Tradueix i Chihab al-Umari (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
PareAbd-al-Halim ibn Taymiyya Modifica el valor a Wikidata
ParentsMajd ad-Din ibn Taymiyyah (en) Tradueix (avi) Modifica el valor a Wikidata

Taqí-d-Din Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Abd-as-Salam ibn Abd-Al·lah ibn Taymiyya al-Harraní, més conegut com a Taqí-d-Din Àhmad ibn Taymiyya o simplement com a Ibn Taymiyya —en àrab تقي الدين أبو العباس أحمد بن عبد السلام بن عبد الله بن تيمية الحرانيTaqī d-Dīn Abu l-ʿAbbās Aḥmad ibn ʿAbd as-Salām ibn ʿAbd Allāh ibn Taymiyya al-Ḥarrānī— (Harran, actual Turquia, 22 de gener de 1263Damasc, 26 de setembre de 1328), fou un famós teòleg musulmà que va viure al temps de les invasions mongòliques.

Com a membre de l'escola hanbalita va preconitzar el retorn de l'islam a les seves fonts, l'Alcorà i la sunna, i que calia considerar com a bida (innovació no ortodoxa) tot costum que no estès clarament referenciat pel comportament del profeta Muhàmmad i de les primers generacions de musulmans (sàlaf). Va condemnar particularment el culte als sants i va emetre nombroses fàtues incitant a la guerra santa (gihad) contra els xiïtes, els cristians i els mongols. Gran coneixedor de la fàlsafa (filosofia racionalista islàmica), va elaborar refutacions sistemàtiques de les tesis defensades pels filòsofs Al-Farabí, Avicenna i Averrois, criticant la preponderància que aquests donaven a la lògica i la raó.[1]

És considerat una icona i una referència pel moviment salafista actual i és molt respectat pel wahhabisme saudita.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Nadjet Zouggar, Ibn Taymiya et les fatwas, article de Les textes fondamentaux de la pensée en islam, número 5 dels "Hors-série" de Le Point, París, novembre-desembre 2005.