Oferta i demanda

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
El preu P d'un bé és determinat per l'equilibri entre les dues corbes de demanda D i d'oferta S (S de supply en anglès). El gràfic ensenya l'efecte d'un augment de la corba de demanda de D1 a D2 : el preu P i la quantitat total Q venuda augmenten tots dos.

L'oferta i la demanda designen respectivament la quantitat de béns o serveis que els actors d'un mercat estan disposats a vendre o a comprar o totes dues coses alhora a un preu donat.[1]

La teoria de l'oferta i de la demanda, originada en l'Escola Austríaca,[2] permet comprendre els mecanismes del mercat en una de las la decisió d'assignació dels recursos en una economia de mercat. En microeconomia, la teoria de l'equilibri parcial entre l'oferta i la demanda desenvolupada per Alfred Marshall intenta descriure, explicar, i predir el preu i la quantitat dels béns venuts sobre els mercats competitius. El model marshalià formalitza les teories desenvolupades anteriorment i és utilitzat com a punt de sortida per a tota una sèrie de models i teories econòmiques i socials. Aquest xoc d'interessos, en la qual venedors i compradors volen obtenir els màxims beneficis, permet de fixar el preu de les mercaderies de manera satisfaent. Per tant, el punt d'equilibri entre preu i quantitat de producte venut no és fix, sinó que fluctua segons les circumstàncies; és la llei de l'oferta i la demanda.

Referències[modifica]

  1. Mochón Morcillo, Francisco. Principios de economía (en castellà). Madrid: McGraw-Hill, 1995, p. 7. ISBN 84-481-0319-X. 
  2. Rosen, Sherwin «Austrian and Neoclassical Economics: Any Gains From Trade?» (en anglès). The Journal of Economic Perspectives, 11, 4, 1977, pàg. 139-152 [Consulta: 10 octubre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oferta i demanda