Sàlaf

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sàlaf —en àrab سلف, «ancestre» o «predecessor»— o de vegades sàlaf salih —en àrab السلف الصالح, «predecessor pietós»— és un terme àrab que designa, pels musulmans, les tres primeres generacions de creients. Aquestes consisteixen en la de Muhàmmad (Mahoma) i els seus «companys» o contemporanis que el van conèixer —sahaba, en àrab صحابة—, i en les dues generacions següents anomenades tabiín —en àrab التابعون, «company del company»— i tabi at-tabiín —en àrab تابع التابعين, «company del company del company»—.[1]

Els sunnites donen a aquestes tres generacions una gran autoritat moral, ja que llur comprensió de l'islam és considerada com a especialment pura. Aquesta creença es basa en una dita atribuïda a Muhàmmad (hadith) que diu: "els millors de la meva comunitat són la meva generació, la que ve després i la que ve després".[2]

Avui dia el salafisme és un corrent fonamentalista musulmà que pretén practicar el mateix islam «pur» que el d'aquestes generacions fundadores.

Referències[modifica]

  1. Perlas del islam. «¿Quiénes son los Salaf?» (en espanyol), 2001.
  2. Hadit recollit als Sahih Bukharí (2652) i Sahih Múslim (2533)

Vegeu també[modifica]