Icor
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En la mitologia grega, l'icor (en grec antic: ἰχώρ ikhốr) era el mineral present en l'enrarida i incolora sang dels déus, o la pròpia sang. Aquesta substància mítica, de la qual es deia a vegades que també estava present en l'ambrosia o el nèctar que els déus menjaven en els seus banquets, era el que els feia immortals. Quan un déu era ferit i sagnava, l'icor feia la seva sang verinosa per als mortals, i matava immediatament a tots els que hi entraven en contacte.
Homer descriu en la Ilíada (v. 339-342) de la manera següent el moment en què Afrodita fou ferida per Diomedes:
| « | Rajava la sang immortal de la dea, l'icor, que circula dins els déus benaurats; car no mengen pa ni beuen vi brillant, i per això són exsangües i són anomenats immortals. | » |
| — Traducció de Joan Alberich i Mariné | ||
En la sèrie de televisió Hèrcules: Els viatges llegendaris (tot i que no es correspon amb la mitologia grega), l'icor és neutralitzat per la sang del cérvol daurat, tornant així mortal el déu.