Ignacy Jan Paderewski

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIgnacy Jan Paderewski
Ignacy Jan Paderewski.PNG
 National Council of Poland 

9 desembre 1939 - 29 juny 1941
Primer ministre de Polònia  Primer ministre de Polònia 

18 gener 1919 - 27 novembre 1919
Jędrzej Moraczewski - Leopold Skulski
 Ministry of Foreign Affairs of Poland 

16 gener 1919 - 9 desembre 1919
Leon Wasilewski - Władysław Wróblewski
Dades biogràfiques
Naixement Ignacy Jan Paderewski
18 de novembre de 1860
Kuryłówka
Mort 29 de juny de 1941 (80 anys)
Nova York
Sepultura St. John's Archcathedral
Ètnia Polonesos
Activitat professional
Ocupació Polític, pianista, compositor, diplomàtic, musicòleg i professor de música
Gènere Òpera
Mestres Theodor Leschetitzky
Batalles/guerres Primera Guerra Mundial
Instrument Piano
Dades familiars
Cònjuge Helena Paderewska (–1934)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Ignacy Jan Paderewski (Kurilowka, Podòlia, 6 de novembre de 1860 - Nova York, 29 de juny de 1941) fou un pianista, compositor i polític polonès.

Debutà a Viena el 1887. L'any següent, amb vint-i-vuit anys, va escriure el seu únic Concert per a piano, op. 17.[1] Dirigí el conservatori de Varsòvia, però es va fer mundialment famós pel seu virtuosisme com a pianista. De la seva obra musical sobresurten les peces de piano que millor podien traduir la seva enorme habilitat tècnica, com ara el seu famós Minuet, que esdevingué peça de saló molt popular arreu. El seu prestigi va fer d'ell una figura emblemàtica de Polònia, motiu pel qual el 1918, en recuperar la independència el seu país, va ser-ne cap de govern i ministre d'afers estrangers. Amb el canvi de govern de 1922 es retirà de la política i reprengué la seva carrera de pianista internacional.

El 1923 recomençà les seves gires per Europa i Amèrica renovant la sèrie del seus triomfs. Alguns severs crítics van afirmar que al reaparèixer Paderewski com a concertista, s'observava en les seves interpretacions, sempre impecables des del punt de vista del mecanisme, certa llibertat de tempo i un evident desdeny per les tradicions interpretatives; modalitats que, per contra, altres crítics avançats lloaven, considerant-les com una afirmació de la seva forta personalitat i de la seva independència d'esperit, engrandida per les lluites polítiques.

Durant diversos anys, després de la seva reaparició com a concertista, va dedicar els beneficis de gran nombre dels seus recitals a fins caritatius de la post-guerra. Entre les obres escrites o revisades per Paderewski després de 1919 cal citar l'òpera Sakuntala, sobre un llibre de Catulle Mendès; una col·lecció de lieder sobre poesies de Mickiewicz; una sonata per a piano en mi menor, i un àlbum de danses poloneses, per a piano a quatre mans.

Per últim, va fundar als Estats Units la beca anomenada The Paderewski Fund, amb un capital de 10.000 dòlars, la renda de la qual es destina a premiar, en concurs convocat cada tres anys, les millors composicions de músics estatunidencs.

Alguns guanyador del premi Paderewski han estat els compositors Henry Hadley, per una simfonia; Horatio William Parker, per una obra coral amb acompanyament d'orquestra, titulada A Star Song, i Arthur Bird, per un sextet per a instruments d'arc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ignacy Jan Paderewski: Partitura lliure a l'IMSLP.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ignacy Jan Paderewski Modifica l'enllaç a Wikidata