Il campiello

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióIl campiello
Forma musical òpera
Compositor Ermanno Wolf-Ferrari
Estrena
Data 11 febrer 1936
Escenari La Scala
Director Gino Marinuzzi
Modifica dades a Wikidata

Il campiello és una òpera en tres actes amb música de Ermanno Wolf-Ferrari i llibret de Mario Ghisalberti, basat en la famosa comèdia homònima escrita per al Carnestoltes de Venècia de 1756 pel gran dramaturg venecià Carlo Goldoni. Es va estrenar a La Scala de Milà l'11 de febrer de 1936 amb la direcció de Gino Marinuzzi.

Història[modifica]

Considerada una commedia lírica, és una òpera de cambra influïda per Mozart, així com de l'última òpera de Giuseppe Verdi, Falstaff. L'òpera, centrada en la vida pública dels imprevisibles habitants de Venècia, fa ús del dialecte venecià, excepte pels dos personatges napolitans.

Ha romàs en el repertori italià i ocasionalment s'ha representat a l'estranger. L'Òpera Fujiwara va fer la seva estrena japonesa a Tòquio al juliol de 1978. La van reposar al juliol de 2001 amb Marco Titotto, incloent alguns cantants italians de la producció de Trieste de 1992.

Personatges[modifica]

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena, 11 de febrer de 1936

(Director: Gino Marinuzzi)

Astolfi, un cavaller napolità baríton Salvatore Baccaloni
Gasparina, una joveneta afectada soprano Mafalda Favero
Fabrizio, oncle i tutor de Gasparina,

un napolità

baix Franco Zaccarini
Dona Cate, una vídua tenor Luigi Nardi
Luçieta, filla de Dona Cate soprano Iris Adami-Corradetti
Orsola, un venedor de bunyols mezzosoprano Giulia Tess
Zorzeto, fill d'Orsola tenor Luigi Fort
Dona Pasqua, una vídua tenor Giuseppe Nessi
Gnese, filla de Dona Pasqua soprano Margherita Carosio
Anzoleto, un mercer baix Fernando Autori

Enregistraments[modifica]

Il campiello ha estat gravada almenys dues vegades: per la RAI a Milà sota Ettore Gracis en 1973, i un enregistrament en viu en el Teatre Comunale Trieste baix Bareza Niksa en 1992.

Referències[modifica]

  • Warrack, John i West, Ewan (1992), The Oxford Dictionary of Opera, 782 pàgines, ISBN 0-19-869164-5