Il ritorno di Don Calandrino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióIl ritorno di Don Calandrino
Forma musicalobra dramàtico-musical Modifica el valor a Wikidata
CompositorDomenico Cimarosa
LlibretistaGiuseppe Petrosellini
Llengua de l'obra o del nomitalià
Gènereintermezzo in musica
Partsdos
PersonatgesDon Calandrino (en) Tradueix, Irene (en) Tradueix, Livietta (en) Tradueix, Monsieur Le Blonde (en) Tradueix i Valerio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrenacarnestoltes de 1778
EscenariTeatro Valle de Roma,
Estrena als Països Catalans
Estrena a CatalunyaTeatre de la Santa Creu (Barcelona), 1788[1]

Il ritorno di Don Calandrino és una òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Petrosellini. S'estrenà al Teatro Valle de Roma el carnestoltes de 1778. El 1783 es va representar a Livorno amb el nom d'Armidoro e Laurina.[2]

Mutti va descobrir l'obra, oblidada a la Biblioteca del Conservatori de San Pietro a Maiella i la va preparar per ser presentada al Festival de Salzburg, al Teatre Pérez Galdós de Las Palmas de Gran Canaria, al Teatro Alighieri de Ravenna, al Teatro Verdi de Pisa i al Teatro Municipale de Piacenza dirigida per Riccardo Muti.

Els personatges al voltant dels quals gira l'argument d'aquesta òpera són dues dones amb problemes d'amor, un misteriós cavaller, Don Calandrino, que torna de l'estranger a la seva ciutat natal; Valerio, el fill de l'alcalde, i Monsieur Le Blonde, un francès bastant peculiar, interessat en arqueologia i antiguitats, però al qual ningú pren molt seriosament.[3]

Un dels moments més destacats és un estès moviment del segon acte en el qual Cimarosa, amb la utilització de trompes i flautes amb l'acompanyament de la corda, suggereix el soroll de la pluja i la calamarsa, seguit d'una tempesta amb melodramàtics moviments, presto, de les cordes que alternen amb tremolos. Després el tempo canvia a larghetto con moto, una secció en la qual el cant dels ocells és suggerit per l'orquestra. Segueixen rugits de lleons també per part de l'orquestra.[1]

Representacions[modifica]

Il ritorno di Don Calandrino va tenir molt èxit amb múltiples representacions per tot Europa durant el final del segle XVIII: Liorna (1783), Viena (1787 amb un renaixement deu anys més tard amb el títol Armidoro e Laurina), Barcelona (1788), Florència (1788 i 1793), i Pàdua (1801).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Rossi, Nick. Domenico Cimarosa: His Life and His Operas. Greenwood Publishing Group, 1999, p. 68. ISBN 9780313301124. 
  2. «Domenico Cimarosa». [Consulta: 30 desembre 2017].
  3. «Informació extreta de teatroperezgaldos.com». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 26 març 2015].