Illa Sala y Gómez
| |||||
| Tipus | illa  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | José Salas Valdés i valor desconegut | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Xile | ||||
| Regió | Regió de Valparaíso | ||||
| Província | província de l'Illa de Pasqua | ||||
| Comuna | Illa de Pasqua | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 0 (0 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 0,15 km² | ||||
| Mesura | 0,5 ( ) × 0,77 ( ) km | ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | ||||
| Altitud | 30 m | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| Reserva natural | |||||
| Data | 10 juny 1976 | ||||
L'illa Sala y Gómez (també anomenada Salas y Gómez, en rapanui Motu Motiro Hiva) és una illa deshabitada al Pacífic oriental, inclosa a la província xilena de l'illa de Pasqua. És una de les anomenades «illes esporàdiques xilenes». Està situada a 3.220 km a l'oest de la costa nord de Xile i a 415 km a l'est de l'illa de Pasqua. De vegades es considera el punt més oriental del Triangle Polinesi.[1][2]
L'illa i les aigües que l'envolten són una àrea marina protegida anomenada Parc Marino Salas y Gómez, amb una superfície de 150.000 km2.[3] Al llarg de la història l'illa ha estat lliure de presència humana per la seva mida reduïda i llunyania a altres illes.[4]
Geografia
[modifica]
L'illa és d'origen volcànic i és la punta emergida d'una carena muntanyosa submarina de 3.500 m des del fons de l'oceà. Està formada per dues roques, de 30 i 26 m d'altitud, unides per un estret istme, d'una amplada mitjana de 30 m, que a vegades queda inundat per les onades i la marea. L'àrea total és de 2,5 km² i amb una allargada de 700 m.
Encara que a l'illa no hi ha cap font d'aigua dolça, en una depressió es recull aigua de pluja i el lloc és utilitzat per la nidificació d'ocells. A més de diverses espècies d'ocells marins, es troben molts insectes.
Història
[modifica]No hi ha cap prova que l'illa fos habitada, però les tradicions de l'illa de Pasqua diuen que era visitada per recollir plomes i ous d'ocells. El nom preeuropeu Motu Motiro Hiva significa «illa cap al continent». Degut a la seva situació i a les connexions històriques es pot considerar l'illa més oriental de la Polinèsia.
L'illa va ser descoberta per l'espanyol José Salas Valdés, el 1793, i explorada per José Manuel Gómez, el 1805. El nom Sala y Gómez fa honor als dos mariners, però amb una incorrecció en el cognom Salas.[5][6]
El 1808, Xile va annexionar l'illa, administrada per la Marina xilena des del 1888, i incorporada al departament de l'illa de Pasqua el 1966. El 25 de juliol de 1974 el departament es va reorganitzar com a Província de l'Illa de Pasqua.[7]
El 1994 l'Armada Xilena va instal·lar-hi una balisa automatitzada i un sistema d'alerta de tsunami. Des de llavors ha estat declarada santuari natural.[8]
Referències
[modifica]
- ↑ Wagner, Daniel; van der Meer, Liesbeth; Gorny, Matthias; Sellanes, Javier; Gaymer, Carlos F.; Soto, Eulogio H.; Easton, Erin E.; Friedlander, Alan M.; Lindsay, Dhugal J. «The Salas y Gómez and Nazca ridges: A review of the importance, opportunities and challenges for protecting a global diversity hotspot on the high seas» (en anglès). Marine Policy, vol. 126, 01-04-2021. DOI: 10.1016/j.marpol.2020.104377. ISSN: 0308-597X.
- ↑ Hershauer, Samantha N.; Pakarati, Sebastian Yancovic; Wynne, J. Judson «Notes on the arthropod fauna of Salas y Gómez island, Chile». Revista Chilena de Historia Natural, vol. 93, 1, 2020, pàg. 4. Bibcode: 2020RvCHN..93....4H. DOI: 10.1186/s40693-020-00093-w.
- ↑ Press release Arxivat 2010-10-12 a Wayback Machine. by Oceana announcing the creation of the Salas y Gómez Marine_Protected_Area.
- ↑ Hershauer, Samantha N.; Pakarati, Sebastian Yancovic; Wynne, J. Judson «Notes on the arthropod fauna of Salas y Gómez island, Chile». Revista Chilena de Historia Natural, vol. 93, 1, 2020, pàg. 4. Bibcode: 2020RvCHN..93....4H. DOI: 10.1186/s40693-020-00093-w.
- ↑ Revista Española del Pacífico No. 2, 1992 Arxivat 2005-12-10 a Wayback Machine.. From the Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.
- ↑ Brand, Donald D. The Pacific Basin: A History of its Geographical Explorations The American Geographical Society, New York, 1967, p.139.
- ↑ Chilian history page Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. outlining history of Rapa Nui province
- ↑ Hoffens, Annelore. «Valoran Creación de Parque Marino en Isla Sala y Gómez». Oceana.org, 06-10-2010. Arxivat de l'original el 12 October 2010. [Consulta: 5 agost 2023]. By Oceana announcing the creation of the Sala y Gómez Marine_Protected_Area