Illes Belcher

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlles Belcher
Imatge

EpònimEdward Belcher Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 56° 20′ 00″ N, 79° 30′ 00″ O / 56.333333333333°N,79.5°O / 56.333333333333; -79.5
EstatCanadà
TerritoriNunavut Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície2.896 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perbadia de Hudson Modifica el valor a Wikidata
Altitud155 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Les illes Belcher (en inuktitut: ᓴᓪᓚᔪᒐᐃᑦ, Sanikiluaq)[1] formen un arxipèlag situat a la part sud-est de la badia de Hudson del Canadà, prop de l'arc de Nastapoka. Administrativament pertanyen a la regió de Qikiqtaaluk de Nunavut. L'arxipèlag està format per més de 1.500 illes, amb una superfície propera als 3.000 km².

El llogaret de Sanikiluaq, on viu la majoria dels habitants de les illes, es troba a la costa nord de l'illa Flaherty, la més meridional de Nunavut. Juntament amb l'illa Flaherty, les altres illes grans de l'arxipèlag són l'Kugong, Tukarak i Innetalling.[2] Altres illes són Moore, Wiegand, Split, Snape i Mavor, mentre que alguns subgrups d'illes serien les Sleeper, King George i Bakers Dozen.[3]

Història[modifica]

Les illes van ser habitades per la cultura Dorset, entre el 500 aC i el 1000 dC. Segles més tard, del 1200 al 1500, els Thule també van ser presents a les illes.[4]

El primer europeu a descobrir les illes va ser l'explorador anglès Henry Hudson, que dona nom a la badia de Hudson, que va albirar l'illa el 1610.[5] Les illes reben el nom de l'almirall de la Royal Navy Sir Edward Belcher (1799–1877).

A principis del segle XIX els ramats de caribús que vivien a les illes van desaparèixer. En un esforç alternatiu per trobar roba d'abric, els habitants de les illes van buscar les plomes d'èider, aus que nidifiquen a l'illa.[4]

Abans de 1914 els cartògrafs de parla anglesa sabien molt poc sobre les illes Belcher, que mostraven als mapes com a taques, molt més petites que la seva extensió real. En aquell any un mapa que els mostrava, dibuixat per George Weetaltuk[6] va passar a les mans de Robert Flaherty, i els cartògrafs van començar a representar-los amb més precisió.[7]

El 1941 un moviment religiós liderat per Charley Ouyerack, Peter Sala i la seva germana Mina va matar a nou persones, fet que es va conèixer com els assassinats de l'illa de Belcher.[8][9]

Geologia[modifica]

Les unitats geològiques de les illes Belcher es van dipositar durant el Paleoproterozoic. Les roques sedimentàries clàstiques, així com les ígnies i unitats carbonatades registres dislocacions i subsidències del Crató Superior. Hi ha dues grans sèries volcàniques, l'Eskimo i, superposada, la sèrie de Flaherty.[10][11][12]

Flora i fauna[modifica]

Diverses espècies de salze (Salix) formen els la base arbustiva de l'arxipèlag, Salix vestita, S. pedicellaris i S. argyrocarpa, així com els híbrids entre SS. arctica and S. glauca.[13] Els arbres no poden créixer a les illes a causa de la manca de sòl adequat.[14]

Entre els animals que viuen a les illes tot l'any hi ha belugues, morses, caribús, èiders i ducs blancs. També hi ha una gran varietat de peixos que es poden pescar, com ara la truita alpina, el bacallà, el capelí, el Cyclopterus i el cotoïdeus.[15]

El 1998 hi havia 800 caribús a les illes Belcher.[16]

Referències[modifica]

  1. Issenman, Betty. Sinews of Survival: The living legacy of Inuit clothing. UBC Press, 1997. pp252-254
  2. «Section 15, Chart Information» p. 322. pollux.nss.nima.mil. Arxivat de l'original el 2004-11-19. [Consulta: 4 agost 2009].
  3. Johnson, Martha. Lore: Capturing Traditional Environmental Knowledge. DIANE Publishing, 1 June 1998, p. 71–. ISBN 978-0-7881-7046-1. 
  4. 4,0 4,1 «History of Sanikiluaq – Past and Present». Welcome to Sanikiluaq. Hamlet of Sanikiluaq. [Consulta: 29 juny 2022].
  5. «Belcher Islands». Encyclopedia Britannica. Britannica. [Consulta: 29 juny 2022].
  6. «George Weetaltuk (ca. 1862–1956)». Arxivat de l'original el 2011-05-24. [Consulta: 15 gener 2009].
  7. Harvey, P.D.A.. The History of Topographical Maps. Thames and Hudson, 1980, p. 34–35. ISBN 0-500-24105 8. 
  8. «'At the End of the World' tells a shocking tale of murder in the Arctic» (en anglès americà). Anchorage Daily News, March 26, 2017. [Consulta: 3 desembre 2017].
  9. Morton, James C. «Morton's Musings: When 'God' and 'Satan' battled in a barren land; the Belcher Islands Murders». Morton's Musings, 30-03-2014. [Consulta: 3 desembre 2017].
  10. Baragar, W.R.A. & Scoates, R.F.J. (1981), Chapter 12 The Circum-Superior Belt: A Proterozoic Plate Margin?, Elsevier, pàg. 297–330, ISBN 978-0-444-41910-1, doi:10.1016/s0166-2635(08)70017-3, <http://dx.doi.org/10.1016/s0166-2635(08)70017-3>. Consulta: 18 març 2021
  11. Jackson, G D (1960). Belcher Islands, Northwest Territories 33m, 34d, and E. doi:10.4095/101205. 
  12. Jackson, G D (2013). Geology, Belcher Islands, Nunavut. doi:10.4095/292434. 
  13. Flora of North America. 7. Oxford University Press, 2010, p. 64, 80, 83, 115. ISBN 9780195318227. 
  14. «Belcher Islands». Arxivat de l'original el 2012-09-09. [Consulta: 12 febrer 2009].
  15. «Belcher Island Kayak Tour». Arxivat de l'original el 2010-02-20. [Consulta: 12 febrer 2009].
  16. Mallory, F.F. & Hillis, T.L. (1998), "Demographic characteristics of circumpolar caribou populations: ecotypes, ecological constraints/releases, and population dynamics", Rangifer (no. Special Issue 10): 9–60, <http://septentrio.uit.no/index.php/rangifer/article/viewFile/1541/1447>. Consulta: 18 December 2013

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Belcher
  • Bell, Richard T. Report on Soapstone in the Belcher Islands, N.W.T. St. Catharines, Ont: Dept. of Geological Sciences, Brock University, 1973.
  • Born, David O. "Eskimo Education and the Trauma of Social Change". Social Science Notes – 1, Northern Science Research Group, Department of Indian Affairs and Northern Development, Ottawa, January 15, 1970
  • Caseburg, Deborah Nancy. Religious Practice and Ceremonial Clothing on the Belcher Islands, Northwest Territories. Ottawa: National Library of Canada = Bibliothèque nationale du Canada, 1994. ISBN 0-315-88029-5
  • Flaherty, Robert J. The Belcher Islands of Hudson Bay Their Discovery and Exploration. Zug, Switzerland: Inter Documentation Co, 1960s.
  • Fleming, Brian, and Miriam McDonald. A Nest Census and the Economic Potential of the Hudson Bay Eider in the South Belcher Islands, N.W.T. Sanikiluaq, N.W.T.: Brian Fleming and Miriam McDonald, Community Economic Planners, 1987.
  • Guemple, D. Lee. Kinship Reckoning Among the Belcher Island Eskimo. Chicago: Dept. of Photoduplication, University of Chicago Library, 1966.
  • Hydro-Québec, and Environmental Committee of Sanikiluaq. Community Consultation in Sanikiluaq Among the Belcher Island Inuit on the Proposed Great Whale Project. Sanikiluaq, N.W.T.: Environmental Committee, Municipality of Sanikiluaq, 1994.
  • Jonkel, Charles J. The Present Status of the Polar Bear in the James Bay and Belcher Islands Area. Ottawa: Canadian Wildlife Service, 1976.
  • Manning, T. H. Birds and Mammals of the Belcher, Sleeper, Ottawa and King George Islands, and Northwest Territories. Ottawa: Canadian Wildlife Service, 1976.
  • Oakes, Jill E. Utilization of Eider Down by Ungava Inuit on the Belcher Islands. [Ottawa, Ont.]: Canadian Home Economics Journal, 1991.
  • Richards, Horace Gardiner. Pleistocene Fossils from the Belcher Islands in Hudson Bay. Annals of the Carnegie Museum, v. 23, article 3. Pittsburgh: Carnegie Museum, 1940.
  • Twomey, Arthur C., and Nigel Herrick. Needle to the North, The Story of an Expedition to Ungava and the Belcher Islands. Houghton Mifflin, 1942.