Immatain

Immatain

إماتين
Localització
32° 11′ 31″ N, 35° 09′ 27″ E
Vila
Graella palestina	165/177
Geografia
Superfície	10
Organització política
Governació	Qalqilya
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00 UTC+03:00

Immatain (àrab: إماتين, Immātayn) és una vila palestina de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada 17 kilòmetres al sud-oest de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 2.973 habitants el 2016.

Geografia

Les terres de la vila són plenes d'oliveres, forest i vegetació florent i és una important zona agrícola. L'economia d'Immatain es basa en agricultura i el suport dels descendents que resideixen a l'estranger. La localitat més propera és el poblela vila de Fara'ata, que està a uns quilòmetres de distància. Immatain i els pobles circumdants fan l'àrea d'Amra. Aquestes viles són Fara'ata, Jit, Kafr Qaddum, Baqat al-Hatab, Hajja, Jinsafut i Al-Funduq.

Història

A la vila s'hi ha trobat restes de ceràmica romana d'Orient.

Època otomana

Immatain i Fara'ata foren incorporades a l'Imperi Otomà en 1517 amb la resta de Palestina, i en 1596 Immatain apareixia als registres fiscals com a Matin, com a part de la nàhiya de Jabal Qubal a la liwà de Nablus. Tenia una població de 20 llars i 1 solter, tots musulmans. Els vilatans pagaven un impost fix del 33,3% en un nombre de collites, inclosos blat, ordi, cultius d'estiu, olives, cabres i ruscs; un total de 3.000 akçe.

En 1838, Amatin fou registrada com a situada a Jurat Amra, al sud de Nablus.

En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va visitar Fara'ata (ara part d'Immatain), i la va descriure com "un petit nombre" d'habitants, amb algunes cisternes i restes d'un sarcòfag de pedra recordant una història antiga.

En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure Immatain com «una vila de dimensions moderades en el vessant del turó, amb algunes oliveres." Fara'ata fou descrita com una "petit poble d'aparença antiga, situat en un [...] monticle, amb una tomba tallada en roca cap al sud i un Mukam sagrat a l'est.» Fara'ata era esmenada en la Crònica Samaritana (del segle xii) sota el nom d'Ophrah, encara que s'ha conegut sota el seu nom actual des del segle xiv.

Mandat Britànic

Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic Immatain (anomenada "Ammatain") tenia una població de 234, mentre que Far'ata tenia una població de 36, tots musulmans. En el cens de Palestina de 1931 Immatin tenia 67 cases i una població de 334, mentre que Far'ata tenia una població de 47, en un total d'11 cases, ocupades totes per musulmans.

En 1945 la població d'Immatin era de 440 musulmans, mentre que l'àrea de terra era de 7,155 dúnams, segons un cens oficial de terra i població. D'aquests, 967 eren per plantacions i terra de rec, 3,067 per a cereals, mentre que 32 dúnams eren sòl edificat. La propietat de la terra a Immatain en 1945 era:

Ethnic group	Superfície de terra (en dúnams)	Propietat de la terra (%)
Àrab	7,152	99.9%
Jueu	0	0%
Cristià	0	0%
Public	3	0.0004%

Pel que fa a l'ús de la terra en 1945 era:

Tipus d'ús	Dumans	Percentatge
Regadiu i plantacions	967	8%
Oliveres	1,042	9%
Cereal	3,067	25%
Urbanitzat	32	0.3%
Cultivable	4,034	33%
No cultivable	3,089	24.7%
Total	12,240	100%

En 1945 la població de Far'ata era de 70 musulmans, mentre que l'àrea total de terra era de 1.664 dúnams, segons un cens oficial de terra i població. D'aquests, 56 eren de plantacions i regadius, 961 per cereals, mentre 10 dúnams eren sòl urbanitzat.

Després de 1948

Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Immatain va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.

Bibliografia

• Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
• Conder, Claude Reignier; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882. 
• Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4. 
• Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945. 
• Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875. 
• Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
• Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 
• Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
• Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881. 
• Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841.