Imnos eis tin Eleftherían

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ύμνος εις την Ελευθερίαν
Imnos eis tin Eleftherían
(català) Himne a la Llibertat
Flag of Greece.svg
Xipre
Himne National de Grècia Grècia Xipre Xipre
Lletra de Dionísios Solomós, 1823
Compositor Nicolaos Màntzaros, 1828
Adoptat 1865 (Grècia) i 1966 (Xipre)[1]
Himne a la Llibertat (instrumental)

L'Imnos eis tin Eleftherían (en grec modern Ύμνος εις την Ελευθερίαν, katharévussa Ὕμνος εἰς τὴν Ελευθερίαν, «Himne a la Llibertat») és l'himne nacional de Grècia des del 1865 i de Xipre des del 1966.

Història[modifica | modifica el codi]

El poeta grec Dionísios Solomós va escriure el poema el mes de maig de 1823 mentres es trobava a l'illa de Zante, i es va imprimir un any després a Messolongi. Barreja elements del romanticisme i del neoclassicisme. Es compon d'estrofes tetràstiques, en què s'alternen versos octosíl·labs i heptasíl·labs. El músic corfiota Nicolaos Màntzaros li va compondre el 1828 una melodia basada en ritmes populars i pensada per a un cor a quatre veus. Des d'aleshores es va tocar habitualment en festes nacionals, així com a les cases dels burgesos de Corfú, arribant a considerar-se com a himne oficiós de l'Heptanès. Màntzaros va modificar la melodia original en diverses ocasions, la 2ª el 1837, la 3ª entre 1839 i 1840 i la 4ª el desembre de 1844, per a presentar-la al rei Otó I de Grècia.

Després del reconeixement oficial de Màntzaros, que va rebre la Creu de Plata de l'Ordre del Salvador (juny de 1845) i de Solomós, que va rebre la Creu d'Or de la mateixa ordre el 1849, l'obra adquirí la consideració de peà, però no va adoptar-se oficialment durant el regnat d'Otó. El 1861 Màntzaros reformà l'obra, adaptant-la al ritme de les marxes militars a petició del ministre de Defensa.

Quan el rei Jordi I va visitar Corfú el 1865, va escoltar la versió per a orquestra de vent i li cridà tant l'atenció que, per reial decret, va decidir que fora tocada en tots els vaixells de l'armada greca, així com en vaixells estrangers durant recepcions oficials. És des d'aleshores que es considera l'himne oficial de Grècia.

El poema Himne a la Llibertat es compon de 158 estrofes tetràstiques. Les 24 primeres s'oficialitzaren com a himne nacional el 1865, però només les dos primeres es toquen sempre.

Letra[modifica | modifica el codi]

Grec politònic
(1823-1976)
Σὲ γνωρίζω ἀπὸ τὴν κόψι
τοῦ σπαθιοῦ τὴν τρομερή,
σὲ γνωρίζω ἀπὸ τὴν ὄψι,
ποῦ μὲ βία μετράει τὴν γῆ.
Ἀπ’ τὰ κόκκαλα βγαλμένη
τῶν Ἑλλήνων τὰ ἱερά,
καὶ σὰν πρῶτα ἀνδρειωμένη,
χαῖρε, ὢ χαῖρε, Ἐλευθεριά!
Griego monotònic
(1976-present)
Σε γνωρίζω από την κόψη
του σπαθιού την τρομερή,
σε γνωρίζω από την όψη,
πού με βία μετράει τη γη.
Απ' τα κόκκαλα βγαλμένη
των Ελλήνων τα ιερά,
και σαν πρώτα ανδρειωμένη,
χαίρε ω, χαίρε Eλευθεριά!
Transcripció
(1823-present)
Se ğnorízo apó tin kópsi
tu spathiú tin tromerí,
se ğnorizo apò tin ópsi,
pu me vía metrái ti gi.
Ap' ta kókkala vgalméni
ton Elínon ta ierá.
ke san próta andrioméni,
hére o hére eleftheriá.
Traducció
literal
Et conec pel tall
tan temible de l'espasa,
et conec per l'esguard
que fulminant mesura la terra.
Eixida dels ossos
sagrats dels grecs,
i poderosa com antany,
salve, salve llibertat.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imnos eis tin Eleftherían Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Presidency of the Republic of Cyprus - The National Anthem». [Consulta: 14 de febrer de 2011].