Jordi I de Grècia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi I de Grècia
Bergamasco – King George I of Greece.png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(da) Georg I. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1845 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1913 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Tessalònica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida d'arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri Real de Tatoi Modifica el valor a Wikidata
Rei de Grècia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep
Rei de Grècia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Glücksburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOlga de Rússia (1867–) Modifica el valor a Wikidata
FillsConstantí I de Grècia
Maria de Grècia
Andreu de Grècia
Cristòfor de Grècia
Nicolau de Grècia
Jordi de Grècia
Alexandra de Grècia
Princess Olga of Greece and Denmark (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCristià IX de Dinamarca Modifica el valor a WikidataLluïsa de Hessen-Kassel Modifica el valor a Wikidata
GermansAlexandra de Dinamarca, Dagmar de Dinamarca, Thyra de Dinamarca, Frederic VIII de Dinamarca i Valdemar de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
George I of Greece signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Royal Monogram of King George I of Greece.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8063511 Modifica els identificadors a Wikidata

Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.

Nascut a Copenhaguen el 1845 era fill del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. Rebé el nom de Guillem el qual canvià pel de Jordi en el moment del seu ascens al tron grec. Era germà del rei Frederic VIII de Dinamarca, de la reina Alexandra de Dinamarca, de la tsarina Dagmar de Dinamarca entre altres.

Núpcies i descendència[modifica]

Es casà amb la gran duquessa Olga de Rússia, filla del gran duc Constantí de Rússia i de la princesa Alexandra de Saxònia-Altenburg. Era néta del tsar Nicolau I de Rússia. La parella s'instal·là a Atenes i tingueren set fills:

La família reial

Fou elegit rei de Grècia després de la destitució del rei Otó I de Grècia (de la casa dels Wittelshbach de Baviera) i rebent el suport de França, Rússia i el Regne Unit davant l'assemblea nacional grega.

Atorgà a Grècia una constitució democràtica i incorporà els territoris de l'Epir, Creta i les illes Jòniques. Morí assassinat a Salònica l'any 1913. Ha sigut l'únic rei de la família reial grega que no ha conegut l'exili en un moment o altre de la seva vida.

Missatge al Rei dels Hel·lens[modifica]

El 1897, després del suport de la monarquia grega a l'alçament dels habitants de l'illa de Creta contra la dominació turca, Jordi I fou el destinatari d'un manifest polític escrit per Enric Prat de la Riba a instàncies d'Antoni Rubió i Lluch i intitulat Missatge al Rei dels Hel·lens, que felicitava els grecs per la gesta a l'hora que establia paral·lelismes entre llur situació i la dels catalans.[1]

Referències[modifica]


Precedit per:
Otó I
Rei de Grècia
18621912
Succeït per:
Constantí I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi I de Grècia