Jordi I de Grècia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSa Majestat
Jordi I de Grècia
King George of Hellenes.jpg
Nom original (da) Georg I.
Biografia
Naixement 24 desembre 1845
Copenhaguen
Mort 18 març 1913 (67 anys)
Tessalònica
Causa de mort Ferida d'arma de foc
Lloc d'enterrament Cementiri Real de Tatoi
Religió Luteranisme
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Príncep
Família Casa de Glücksburg
Cònjuge Olga de Rússia (1867–)
Fills Constantí I de Grècia
Jordi de Grècia
Alexandra de Grècia
Nicolau de Grècia
Maria de Grècia
Andreu de Grècia
Cristòfor de Grècia
Pares Cristià IX de DinamarcaLluïsa de Hessen-Kassel
Germans Alexandra de Dinamarca, Dagmar de Dinamarca, Thyra de Dinamarca, Frederic VIII de Dinamarca i Valdemar de Dinamarca
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.

Nascut a Copenhaguen el 1845 era fill del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. Rebé el nom de Guillem el qual canvià pel de Jordi en el moment del seu ascens al tron grec. Era germà del rei Frederic VIII de Dinamarca, de la reina Alexandra de Dinamarca, de la tsarina Dagmar de Dinamarca entre altres.

Núpcies i descendència[modifica]

Es casà amb la gran duquessa Olga de Rússia, filla del gran duc Constantí de Rússia i de la princesa Alexandra de Saxònia-Altenburg. Era néta del tsar Nicolau I de Rússia. La parella s'instal·là a Atenes i tingueren set fills:

La família reial

Fou elegit rei de Grècia després de la destitució del rei Otó I de Grècia (de la casa dels Wittelshbach de Baviera) i rebent el suport de França, Rússia i el Regne Unit davant l'assemblea nacional grega.

Atorgà a Grècia una constitució democràtica i incorporà els territoris de l'Epir, Creta i les illes Jòniques. Morí assassinat a Salònica l'any 1913. Ha sigut l'únic rei de la família reial grega que no ha conegut l'exili en un moment o altre de la seva vida.

Missatge al Rei dels Hel·lens[modifica]

El 1897, després del suport de la monarquia grega a l'alçament dels habitants de l'illa de Creta contra la dominació turca, Jordi I fou el destinatari d'un manifest polític escrit per Enric Prat de la Riba a instàncies d'Antoni Rubió i Lluch i intitulat Missatge al Rei dels Hel·lens, que felicitava els grecs per la gesta a l'hora que establia paral·lelismes entre llur situació i la dels catalans.


Precedit per:
Otó I
Rei de Grècia
18621912
Succeït per:
Constantí I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi I de Grècia Modifica l'enllaç a Wikidata