Vés al contingut

Inés de Guerrico Eguses

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaInés de Guerrico Eguses
Biografia
Naixement1793 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort1840 Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja Modifica el valor a Wikidata

Inés de Guerrico Eguses, coneguda pel seu nom religiós María Jacinta (Buenos Aires, 1793 - 1840), va ser una monja caputxina i escriptora de la naixent Argentina republicana, adscrita al discurs confessional de les religioses present en els claustres de l'Amèrica del Sud entre els segles XVII i XIX.[1]

Biografia

[modifica]

Es desconeixen pocs antecedents biogràfics, la majoria dels quals provenen de cròniques del monestir on va viure i de les cartes autògrafes que va redactar a principis del segle xix.[2] Els seus pares van ser José de Guerrico i María Micaela Eguses. Va pertànyer a l'Ordre de Clarisses Caputxines del claustre de Nostra Senyora del Pilar de Buenos Aires,[2] al qual va ingressar el 14 d'abril de 1818. Un any més tard es va ordenar religiosa de vel negre.[3][2]

Obra literària

[modifica]

L'escriptura per part de religioses en els convents del període colonial i fins al segle xix va ser una pràctica comuna en el continent sud-americà, no només a causa que permetia reforçar la fe o perquè se li atorgava una lògica sagramental, sinó perquè a més, permetia «expressar certa inquietud o certa insatisfacció enfront de la realitat viscuda».[4][5]

En aquest context s'emmarca la tasca literària duta a terme per les monges en els allotjaments i convents del continent entre els segles XVII i XIX, caracteritzades per escriure cartes espirituals, diaris, autobiografies i epistolaris. D'aquesta manera, van destacar els escrits de sor María Jacinta que, al costat dels de la xilena sor Josefa dels Dolors, serien els més coneguts d'aquesta tipologia a la regió.[1]

Els seus escrits es basen en una sèrie de cinc cartes epistolars enviades a José Miguel de Tagle —del que no existeix consens respecte si era un parent seu o no— que probablement es remuntarien a la dècada de 1820, encara que la seva data no és clara.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Castro Buarque 2007, p. 129
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Cohen Imach 2004a, pàg. 43-44
  3. Cohen Imach 2004b, pàg. 58
  4. Castro Buarque 2007, p. 119
  5. Lavrin 1995, p. 43

Bibliografia

[modifica]