Vés al contingut

Industrial Montalfita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIndustrial Montalfita
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1929
Data de dissolució o abolició1989 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Industrial Montalfita, anomenada popularment Can Montal, va ser una empresa tèxtil de Badalona constituïda el 1929, amb orígens el 1843. Estava dedicada a la fabricació cotonera i va ser una de les més conegudes i importants del sector tèxtil català. Des de 1882 va estar a mans, principalment, de la família Montal, originària d'Arenys de Mar, que la va dirigir fins a la fallida de l'empresa el 1989.

Història

[modifica]

El 1843, Josep Soler i Finet, un petit teixidor de cotó, es va associar amb el barceloní Nicolau Tous i Mirapeix i tots dos van constituir Josep Soler i Companyia, la qual va ser la primera fàbrica de Badalona en utilitzar llançadores de mà. El 1863, Tous degué augmentar la participació i la societat va ser reanomenada com Soler, Tous i Companyia. [1] La fàbrica va estar sempre en un terreny que donava als carrers de Busquets –actual carrer d'Agustí Montal–, Rector i a l'avinguda de Martí Pujol, i anys més tard es va ampliar fins a l'actual carrer de Pau Rodon, a més de tenir en propietat la torre de Can Pi i Gibert, situada al costat mateix de la fàbrica.[2]

Al llarg del segle xix s'hi van fer algunes millores, el 1850 s'hi introduí la màquina de vapor i el 1860 la filatura. Ja el 1880 la indústria tenia 180 treballadors.[1] D'altra banda, a la mort de Nicolau Tous i Soler el 1870,[1] va entrar com a soci Joaquim Montal i Fita, originari d'Arenys de Mar,[3] que va ocupar el càrrec de gerent el 1873 de la nova societat Soler, Montal i Companyia.[1] El 1882, Joaquim Montal va decidir comprar la majoria del capital social i va convertir l'empresa en Montal i Companyia,[2][3] que va ser dissolta el 1893. Des d'aquest anys fins a 1913 l'empresa va anomenar-se Joaquim Montal i Fita.[1]

A la mort de Joaquim, els seus fills Joaquim i Agustí Montal i Biosca van continuar el negoci amb el nom Fills de J. Montal i Fita SRC i, finalment, el 1929 van transformar-la en una societat anònima amb el nom Industrial Montalfita.[1][2] Als anys 1930, Montalfita era la fàbrica de Badalona que més treballadors tenia i malgrat estar un moment en què hi hagué una forta conflictivitat obrera, Agustí Montal sempre va tenir fama de cuidar els seus treballadors, procurar-ne l'educació. També va seguir de prop la formació del seu fill, Agustí Montal i Galobart, que seria el primer de la nissaga a residir a Barcelona. Durant la guerra civil, els Montal van perdre el control de l'empresa i no el recuperen fins a 1939.[3]

El 1989, l'empresa va presentar una suspensió de pagaments a causa dels deutes contrets amb diverses entitats bancàries. En aquell moment, facturava 1.200 milions de pessetes i hi treballaven 230 persones. Els motius de la suspensió van ser la baixada de vendes en un 20%, l'abaratiment dels preus també en un 20% i un augment notable de la morositat dels clients, a més de la competència portuguesa en el mercat de la pana.[4] Malgrat estar en contacte amb una empresa belga en comprar la fàbrica i tenir previst un pla de reestructuració,[4] finalment Montalfita va fer fallida aquell mateix any.[3] L'any següent, l'empresa va fer donació al Museu de Badalona i a l'Arxiu Històric de la Ciutat de la documentació de l'empresa, juntament amb un conjunt de fotografies.[2]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]