Ingegerd Olofsdotter de Suècia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIngegerd Olofsdotter de Suècia
Ярослав Мудрый и Ингигерд Транковского.jpg
Nom original (sv) Ingegerd
Biografia
Naixement 1001
Suècia
Mort 10 febrer 1050 (48/49 anys)
Nòvgorod
Lloc d'enterrament Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod
Catedral de Santa Sofia de Kíev
Grup ètnic Nòrdics
Activitat
Ocupació Religiosa
Enaltiment
Festivitat 10 de febrer i 4 d'octubre
Altres
Títol Princesa
Família Casa de Munsö
Cònjuge Iaroslav I de Kíev
Fills Elisabet de Kíev
Anastàsia de Kíev
Anna de Kíev
Iziaslav I de Kíev
Sviatoslav II of Kiev Tradueix
Vsèvolod de Kíev
Igor Yaroslavich Tradueix
Vladimir of Novgorod Tradueix
Vyacheslav Yaroslavich Tradueix
Ilja Jaroslavič Tradueix
Pares Olaf SkötkonungEstrid dels Obotrites
Germans Astrid Olofsdotter, Anund Jacob i Emund the Old Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

La princesa Ingegerd Olofsdotter de Suècia, també coneguda com a Irena, Anna i Santa Anna (1001 - 10 de febrer de 1050), fou una princesa sueca i Gran Princesa de Kiev. Era filla del rei suec Olaf Skötkonung i d'Estrid dels Obotrites, i consort de Iaroslav I de Kiev. Va arribar a ser santa de l'Esglèsia Ortodoxa per la seva tasca organitzativa de la vida monàstica per dones a Rus de Kiev.[1]

Ingegerd o Santa Anna és, sovint, confosa amb la mare de Sant Vladimir del Rus. Possiblement, això es deu al fet que Ingegerd i Iaroslav també van tenir un fill anomenat Vladimir.

Això no obstant, Sant Vladimir va ser, en realitat, el pare de Iaroslav I de Kiev convertint-la en la seva nora. Sant Vladimir és, en realitat, fill de Svatioslav I de Kiev i de Malfrida.[2]

Biografia[modifica]

Ingegerd va néixer a Sigtuna, Suècia. En un principi, havia estat compromesa amb el rei noruec Olaf II, però quan Suècia i Noruega van tenir una disputa, el seu pare no va permetre que es portés a terme el casament.

En canvi, el pare d'Ingegerd va concertar ràpidament el seu matrimoni amb el poderós Iaroslav I de Kiev. Un cop a Kiev, Ingegerd va adoptar el nom d'Irena. Segons diverses sagues nòrdiques, el seu marit li va oferir Sàtaraia Làdoga com a dot (incloent-hi les terres del voltant), les quals més tard van rebre el nom de Ingria, possiblement derivat del nom d'Ingegerd.[1] Ella va posar al seu amic, el jarl Ragnvald Ulfsson, a governar les seves terres en el seu nom.

Ingegerd va iniciar la construcció de la Catedral de Santa Sofia de Kiev, supervisada pel seu marit. També va iniciar la construcció de la Catedral de Santa Sofia de Nòvgorod.[3] Va tenir sis fills i quatre filles, les quals esdevindran reines de França, Hongria, Noruega i (possiblement) Anglaterra. La família sencera es troba representada en un dels frescos de Santa Sofia.

Mort i enterrament[modifica]

Ingegerd va morir el 10 de febrer de l'any 1050, sent enterrada a la Catedral de Santa Sofia de Kiev.

Santedat[modifica]

Ingegerd fou declarat santa, sota el nom d'Anna, a Nòvgorod i Kiev. El motiu va ser el començament de la construcció de la Catedral de Santa Sofia de Kiev, així com la versió local, la Catedral de Santa Sofia de Nòvgorod, juntament amb altres bones accions.

Santa Anna, Gran Duquessa de Nòvgorod, fou la filla del rei suec Olaf Skötkonung, el "Rei de tots els cristians", qui va fer molt per difondre la fe ortodoxa a Escandinàvia, i de la pietosa reina Estrid.

A Suècia era coneguda com la princesa Ingegerd, es va casar amb Iaroslav I "el Savi", Gran Príncep de Kiev, fundador de la Catedral de Santa Sofia el 1016, prenent el nom de Irena.

Va acollir als fills marginats del rei britànic Edmund, Edwin i Eduard, així com al príncep norueg Magne Olavsson, qui més tard tornaria a Noruega.

Potser és més coneguda com a mare de Vsèvolod de Kiev, pare de Vladimir II Monòmac i progenitor dels Prínceps de Moscou.

Les seves filles van ser Anna, reina de França, Anastàsia, reina d'Hongria, i Elisabet, reina de Noruega. Tota la família era molt devota i pietosa.

L'any 1050, va reposar a la Catedral de la Sagrada Saviesa (Santa Sofia) a Kiev, sent tonsurada sota el nom d'Anna.[4]

Dies festius: 10 de febrer i 4 d'octubre

Descendència[modifica]

Ingegerd va tenir els següents fills:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Brigitta, H «Ingegerd Olofsdotter». Historiska-personer.
  2. «Yaroslav I Vladimirovich Mudrii (1019 - 1054)» (en anglès). Xenophon Group.
  3. Lamberston, I «Commemoration of Our Venerable Mother Anna, Right-believing Great Princess of Russia, Wonderworker of Novgorod» (en anglès). Orthodox England.
  4. «St. Anna of Novgorod». Antiochian Orthodox Christian Archdiocese of North America.
  5. Lagerqvist, LO. Sverige och dess regenter under 1.000 år (en suec). Stokholm: AB Förlag, 1982.