Ingemar Stenmark

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIngemar Stenmark

(1979) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 març 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Joesjö (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada181 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióesquiador alpí Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaSuècia Modifica el valor a Wikidata
Esportesquí alpí Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1988Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1988
1982FIS Alpine World Ski Championships 1982 (en) Tradueix
1980alpine skiing at the 1980 Winter Olympics – men's giant slalom (en) Tradueix  (medalla d'or olímpica)
1980Esquí alpí als Jocs Olímpics d'hivern de 1980 - eslàlom masculí  (medalla d'or olímpica)
1978FIS Alpine World Ski Championships 1978 (en) Tradueix
10 febrer 1976alpine skiing at the 1976 Winter Olympics – men's giant slalom (en) Tradueix  (medalla de bronze olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsBengt Fjällberg (cosí segon) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: ed4e1030-8686-4007-98c0-bfa4e7df8804 Olympics.com: ingemar-stenmark Modifica el valor a Wikidata

Jan Ingemar Stenmark (nascut el 18 de març de 1956) és un antic esquiador alpí suec, competidor a la Copa del Món d'esquí alpí. És considerat un dels atletes suecs més destacats de la història,[1] i com el més gran especialista en eslàlom i eslàlom gegant de tots els temps. Va competir pel club Tärna IK Fjällvinden.

Biografia[modifica]

Nascuda a Joesjö, al municipi de Storuman, a Lapònia, la família de Stenmark es va traslladar a Tärnaby a prop de Noruega quan tenia quatre anys. Es va convertir en un veí de la infància de Stig Strand (també nascut el 1956), que va empatar Stenmark amb el títol d'eslàlom de la Copa del Món l'any 1983. Stenmark va començar a esquiar als cinc anys i va guanyar la seva primera competició nacional als vuit anys.

Competició[modifica]

Stenmark va debutar amb 17 anys a la Copa del Món el desembre de 1973. Fins ara ha guanyat més carreres internacionals que qualsevol altre esquiador alpí: va obtenir 86 victòries a la Copa del Món (46 eslàloms gegants i 40 eslàloms). Stenmark només va guanyar en les dues disciplines tècniques: l'eslàlom i l'eslàlom gegant (la resta de proves són de descens, super-G, primera carrera el desembre de 1982 i combinades). Poques vegades competia en les altres disciplines, ja que no se sentia còmode amb velocitats superiors als 120 km / h. Stenmark encara té el rècord de major marge de victòries en una cursa alpina de la Copa del Món: 4,06 segons per davant del segon classificat Bojan Križaj a Jasna el 4 de febrer de 1979. Stenmark era conegut com un campió tranquil, amb respostes curtes però educades a preguntes dels mitjans de comunicació.[1][2][3]

Pels seus tres títols consecutius de Copa del Món (1976-1978), Stenmark va guanyar la medalla Holmenkollen el 1979 (compartida amb Erik Håker i Raisa Smetanina). Stenmark també va obtenir la medalla d’or Svenska Dagbladet dues vegades (1975, 1978). La seva medalla de 1978 es va compartir amb el tennista Björn Borg, cosa que els va convertir en els dos únics homes que han guanyat l'honor dues vegades (l'esquiadora alpina Anja Pärson va rebre la medalla el 2006 i el 2007).

Al Campionat del Món de 1978 a Garmisch-Partenkirchen, a Alemanya, Stenmark va guanyar l'eslàlom per dos terços de segon i l'eslàlom gegant per més de dos segons,[2] i va defensar amb èxit els dos títols mundials als Jocs Olímpics d’hivern del 1980 a Lake Placid, que també es comptava com a campionat del món. Als següents campionats del món del 1982, a Àustria, va fer una primera carrera fluixa a l'eslàlom gegant i es haver de conformar amb la plata.[4][5][6] Però va aconseguir la victòria a l'eslàlom i es va convertir en el primer a guanyar el mateix títol en tres campionats mundials consecutius.[7] Als 25 anys, era la seva última medalla en una competició important.

Stenmark no va poder participar en els Jocs Olímpics d’Hivern de 1984 de Sarajevo perquè la Federació Internacional d’Esquí (FIS) li va prohibir per acceptar pagaments promocionals directament, en lloc de fer-ho a través de la federació nacional d’esquí.[8] Hanni Wenzel de Liechtenstein també va ser prohibit; tots dos van ser dobles medallistes d'or el 1980.[9][10] A Marc Girardelli, que va ser el millor corredor d’eslàlom durant la temporada 1983-84, tampoc no se li va permetre participar. En el seu cas, va ser perquè no tenia la ciutadania de Luxemburg, país pel qual competia.[11] A Stenmark se li va permetre tornar a la competició olímpica el 1988,[3][12] però ja havia superat el seu millor moment i no va guanyar cap medalla (no obstant això, va tenir la segona carrera més ràpida de la competició d'eslàlom). Es va retirar de la competició de la Copa Mundial al final de la temporada de 1989 al març, dies abans del seu 33è aniversari.[13]

Altres[modifica]

Durant els anys del 1976 al 1978, Stenmark, juntament amb el tennista Björn Borg, es va convertir en una icona nacional a Suècia.[1] Això no es va canviar pel fet que es va traslladar a Mònaco el 1980 per motius fiscals.[3][8] Als 40 anys va guanyar el campionat suec de Superstars el 1996.[14] El 26 de desembre de 2004, Stenmark va sobreviure al terratrèmol de l'oceà Índic mentre estava de vacances a Tailàndia. El 2015, va ser ballarí famós al Let's Dance 2015, on es va associar amb la ballarina professional Cecilia Ehrling.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Farber, Michael «Ingemar Stenmark seeks fast way down - and out». Montreal Gazette, 18-02-1980, p. 18.
  2. ↑ 2,0 2,1 Johnson, William Oscar «Whipping the cream of the crop». Sports Illustrated, 13-02-1978, pàg. 22.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Montgomery, Paul L. «Stenmark, at 31, is proving he can still tack slalom». The New York Times, 10-01-1988 [Consulta: 2 abril 2014].
  4. ↑ UPI «Steve Mahre takes giant slalom gold at World Alpine Ski Championship». Bend (OR) Bulletin. UPI, 03-02-1982, p. D3.
  5. ↑ Dobbin, Winsor «Steve Mahre steps from shadow». Spokesman-Review. Associated Press, 04-02-1982, p. 27.
  6. ↑ Johnson, William Oscar «One Mahre time for America». Sports Illustrated, 13-02-1982, pàg. 22.
  7. ↑ Associated Press «Stenmark takes gold». Spokesman-Review. Associated Press, 08-02-1982, p. 17.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Stenmark ruled ineligible to ski in Winter Olympics». Eugene Register-Guard, 29-10-1983, p. 3C.
  9. ↑ Reuters «Ski stars banned from Olympics». Ottawa Citizen. Reuters, 26-11-1983, p. 71.
  10. ↑ UPI «Ruling slaps Stenmark». Bend (OR) Bulletin. UPI, 07-11-1983, p. D-4.
  11. ↑ wire services «Winter Olympics will take place without three alpine skiers». Palm Beach Post. wire services, 25-01-1984, p. D4.[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Associated Press «Stenmark, Girardelli cleared to compete». Spokesman-Review. Associated Press, 11-12-1987, p. 39.
  13. ↑ Associated Press «Skiing: Stenmark retires». Lewiston (ME) Daily Sun. Associated Press, 11-03-1989, p. 22.
  14. ↑ «Swedish Superstars». The Superstars. [Consulta: 2 abril 2014].
  15. ↑ «Ingemar Stenmarks tuffa start i Let's dance». Expressen, 04-02-2015. [Consulta: 17 abril 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ingemar_Stenmark&oldid=33108317»