Institut Mental de la Santa Creu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut Mental de la Santa Creu
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata
Pavelló de l'Institut Mental de la Santa Creu, actualment Seu del Districte de Nou Barris.

L'Institut Mental de la Santa Creu s'inaugurava l'any 1889 per ordre de l'Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya. L’antic Institut Mental de la Santa Creu va ser construït entre 1885 i 1915 per l’Hospital de la Santa Creu en una finca de 50 hectàrees. L'edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n'Ensenya, que encara avui dia està dempeus i serveix de local d'associacions del barri de la Guineueta.

Fou dissenyat per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, qui entenia l'hospital com una institució d'avantguarda, un espai en el qual els malalts, aïllats del medi, rebrien bones impressions de l'ambient que els afavoriria la seva recuperació. Per això calia situar l'hospital en un lloc ben ventilat, proveït d'aigua i ben lluny dels nuclis urbans però alhora ben comunicat. En aquell moment es va optar per l'actual Nou Barris, una zona agrícola entre el barri d'Horta i Sant Andreu de Palomar dins la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina.

Antiga església de l'Institut Mental de la Santa Creu

L'edifici era immens, tenia dotze pavellons perpendiculars, estava envoltat per una propietat de més de 100ha des de la fi del passeig de Pi i Molist fins al cim de Collserola. Dins la propietat hi havia masies, terrenys agrícoles, pastures, etc. Al voltant d'un mòdul central s'articulaven les dues ales, que albergaven un departament general per a cada sexe.

El 30 de setembre de 1987, després d'un segle d'existència, el Mental va tancar les seves portes. Avui només en resten tres pavellons ocupats per la Seu del Districte i la Biblioteca de Nou Barris que permeten apreciar la monumentalitat i la sobrietat que va caracteritzar l'obra, realitzada en un estil neoclàssic molt senzill.

En aquest immens edifici, residien persones que hi havien viscut gran part de tota la seva vida, persones amb problemes greus de personalitat, persones la malaltia de les quals feia difícil la seva convivència amb la família, persones aleshores mal diagnosticades perquè no es disposaven dels mitjans adequats per facilitar-ne la seva rehabilitació social, éssers infelices, solitaris, supermedicats als que moltes vegades s'havien practicat electroxocs, com a mètode més conegut per a tranquil·litzar-los.

Quan van tancar el centre, els malalts considerats més lleus van ser enviats a casa seva i se'ls feia seguiment mèdic des d'un centre de dia que s'hi va instal·lar en el mateix lloc on havia estat l'hospital. Els que no tenien família que se'n fes càrrec, va ser enviats a pisos d'acollida on s'ajuntaven 4 o 6 persones amb algun tutor. Molts d'ells, els que hi havien viscut en el centre la major part de la seva vida, en treure'ls del seu hàbitat habitual i ser traslladats al Frenopàtic o a Sant Boi, van morir. Els diaris de l'època se'n van fer ressò de tot plegat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut Mental de la Santa Creu Modifica l'enllaç a Wikidata