Ioan D. Chirescu
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 gener 1889 Cernavodă (Romania) |
| Mort | 25 març 1980 (91 anys) Bucarest (Romania) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional de Música de Bucarest |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, pedagog musical |
| Activitat | 1927 – |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Laurențiu Profeta |
Premis | |
 | |
Ioan Dumitru Chirescu (Cernavodă (regió de Dobruja), 15 de gener, 1889 - Bucarest, 25 de març, 1980), va ser un compositor, professor universitari i director de cor romanès.
Estudis[modifica]
Va assistir al Conservatori de Bucarest entre 1910 i 1914, on va tenir com a professors Alfonso Castaldi (contrapunt) i Dumitru Georgescu-Kiriac (teoria i solfeig). El 1922 va ser admès a la Schola Cantorum (París), on va estudiar amb Guy de Lioncourt (contrapunt) i Vincent d'Indy (composició, orquestració i direcció) i es va graduar el 1927.[1] També va assistir a la Facultat de Teologia de la Universitat de Bucarest.[2]
Obra[modifica]
És autor de més de quatre-centes peces corals, moltes d'elles inspirades en el folklore musical romanès.[2] Les obres de Chirescu segueixen almenys tres direccions: peces didàctiques (ordenades per a veus infantils), creacions religioses (algunes de les quals pertanyen al gènere del motet i de la missa)[2] i cors de propaganda (escrites després de la instal·lació del règim comunista a Romania). El musicòleg Viorel Cosma considera l'accessibilitat, la cantabilitat i la senzillesa de l'escriptura polifònica tres actius que van permetre que l'obra del compositor tingués un gran èxit de públic.[2]
Chirescu va ser director i director artístic de la societat coral Carmen de Bucarest des de 1927 fins a 1950.[4] En el període 1928–1973 va dirigir el cor de l'església "Domnița Bălașa" a Bucarest.[2]
En l'àmbit docent, va començar com a professor de música a Fălticeni i a la capital.[2] L'any 1927 va ser nomenat professor al Conservatori de Bucarest, on va impartir cursos de solfeo i solfeig durant tres dècades i mitja. Va ser director de la mateixa institució entre 1950 i 1955.[1] Des de 1932 va ser professor a l'Acadèmia de Música Religiosa de Bucarest durant set anys.[2] El 1962 es va retirar de la docència.[1]
Llista d'obres[modifica]
Per conèixer la seva gran producció aneu al seu arxiu de la Viquipèdia romanesa.
Premis i honors[modifica]
Per la seva activitat, Chirescu va ser recompensat amb les següents distincions:[1]
- 1951 - Premi Estatal, atorgat per les obres "Doruleț, dorulețule" (1948) i "Cançó dels partidaris de la pau" (1949)[3]
- 1954 - Mestre emèrit d'art de la República Popular Romanesa
- 1955 – Ordre del Treball
- 1959 – Diploma d'Honor del Consell Mundial de la Pau
- 1959 – Orde de l'Estrella de la República Popular Romanesa, 4a classe
- 1959 - Artista popular de la República Popular Romanesa
- 1962 – Professor emèrit de la República Popular Romanesa
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Cosma, Viorel (1965). Compozitori și muzicologi români. Mic lexicon, Editorial Musical de la Unió de Compositors del P.R.R.
- Cosma, Viorel. "Ioan D[umitru] Chirescu", a Sadie, Stanley i Tyrrell, John - coord. (2004). The New Grove Dictionary of Music and Musicians (29 volums), Oxford University Press. ISBN 9780195170672
Per llegir més[modifica]
- Breazul, George (1977). Pagini din istoria muzicii românești (Pàgines de la història de la música romanesa), Bucarest
- Breazul, George (1984). Scrisori și documente (Cartes i documents), Bucarest
- Dumitrescu, Ion. Ioan Chirescu, artist al poporului său (Ioan Chirescu, artista del seu poble), a Múzica, núm. 6/1959
- Rusu, Liviu (1959). Ioan D. Chirescu în slujba muzicii corale (Ioan D. Chirescu al servei de la música coral), Editorial Musical, Bucarest
- Vancea, Zeno (1968). Creația muzicală românească, sec. XIX–XX (Creació musical romanesa, c. XIX–XX), Bucarest; pàgines 213–217