Irene Andres-Suárez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juliol 1948  (75 anys)Lleó (Espanya) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura castellana i hispanisme |
| Lloc de treball | Neuchâtel |
| Ocupació | especialista en literatura, hispanista, professora d'universitat, estudiosa de la literatura |
| Ocupador | Universitat de Neuchatel |
Irene Andrés-Suárez (León, 17 de juliol de 1948) és una hispanista espanyola.
Biografia[modifica]
Irene Andrés-Suárez es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat d'Oviedo en 1974. Es va doctorar en la mateixa disciplina a la Universitat de Ginebra en 1982, amb la tesi dirigida per Luis López Molina i titulada Los cuentos de Ignacio Aldecoa. Consideraciones teóricas sobre el cuento literario, que posteriorment va publicar com a llibre en 1986.[1]
Andres-Suárez és catedràtica de Literatura a la Universitat de Neuchâtel (Suïssa), on dirigeix el Centre de Recerca de Narrativa Espanyola i organitza des de 1993 el Grand Séminaire, un col·loqui internacional sobre els escriptors espanyols contemporanis. És especialista en literatura espanyola contemporània i li ha dedicat nombrosos articles i diversos llibres, entre altres, la tesi ja esmentada, La novela y el cuento frente a frente (1995) i La inmigración en la literatura española contemporánea (2002). Ha estat pionera en l'estudi del microrelat& espanyol, gènere al qual ha dedicat més d'una vintena de treballs i un congrés internacional, les actes del qual es van publicar sota el títol La era de la brevedad. El microrrelato hispánico (2008).[2]
Referències[modifica]
- ↑ Irene Andres-Suárez docplayer.es PDF Consulta 4 de març del 2017
- ↑ Irene Andres-Suárez - Fichas - Autores Fundación para la Difusión de la Lengua y la Cultura Española Consulta 5 de març del 2017