Iris Calderhead

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIris Calderhead

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1889 Modifica el valor a Wikidata
Marysville (Kansas) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1966 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Tucson (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBryn Mawr College
Universitat de Kansas Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósufragista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJohn Brisben Walker (en) Tradueix
Wallace Pratt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Iris Calderhead (Marysville, 3 de gener de 1889 - Tucson, 6 de març de 1966) fou una sufragista del Partit Nacional de les Dones. Llicenciada en anglés per la Universitat de Kansas el 1910, obtingué el títol de postgrau en Bryn Mawr College el 1913.[1] Era filla de William A. Calderhead, representant del Congrés pel cinqué Districte de Kansas del 1895 al 1911.

Iris Calderhead i altres sufragistes en una marxa

Biografia[modifica]

Calderhead estudià en la Universitat de Kansas des del 1906 fins al 1910. Durant aquest temps, fou membre de la fraternitat Pi Beta Phi, la qual promovia els avanços educatius de les dones.[2]

Al 1910, publicà un article en la revista Modern Language Notes i va fer estudis de postgrau en Bryn Mawr, després d'haver obtingut una beca en aquesta institució.[3] Del 1910 al 1911, fou becària graduada en anglés, i del 1912 al 1913 resident.[4] En l'estiu del 1913 va estudiar en la Universitat de Chicago i tornà a Marysville per a ensenyar anglés i ciències.[5] Al 1916, el seu treball sobre anglès mitjà aparegué en Modern Philology, i hi publicà per primera vegada fragments d'obres teatrals sobre la moral.[6]

Activisme[modifica]

The Women's Voter Convention, San Francisco, 1915.
La Convenció de Dones Votants, San Francisco, 1915

Calderhead s'implicà en el moviment del sufragi femení quan conegué Doris Stevens i Lucy Burns, de la Unió del Congrés, a Nova York. La seua primera missió el 1915 fou ajudar a organitzar l'exhibició de la Unió en l'Exposició Internacional Panamà-Pacífic i la Convenció de Dones Votants:[7][8] "Vaig recórrer un llarg camí per a treballar pel sindicat perquè el sufragi nacional em sembla el problema polític més gran del país", explicà.[9]

El 1916, Calderhead, com a secretària de la Unió del Congrés de Kansas, envià una carta al Comité de la Cambra de la Judicatura, informant-los que el 15 de març, la quarta Convenció Republicana del districte de Kansas havia adoptat una resolució a favor del sufragi femení.[10] L'agost d'aquest mateix any, el PNT envià equips a estats que ja havien atorgat el sufragi per a mobilitzar per una esmena federal per al sufragi femení.[11] Calderhead anà a Arizona, que havia atorgat a les dones el dret a votar el 1912, acompanyada de Vivian Pierce, Ella Thompson, Helen Todd i Rose Winslow.[12] S'hi trobaren amb l'oposició del Partit Demòcrata, i Calderhead informà que els membres del partit volgueren prohibir les reunions dels sufragistes.[13] També viatjà a Oklahoma per a reclutar simpatitzants, i li comentà a un periodista del Món de Tulsa que "nosaltres, les dones de l'Oest [exclòs] hem de tractar de situar-nos en els llocs de les dones dels grans centres industrials de l'Est.[14] Aquestes són les dones per a qui estem fent aquesta lluita per la llibertat. És literalment això: una lluita per l'alliberament".[15]

Al juny de 1917, Calderhead fou arrestada en la Institució Smithsonian, on ella i la seua companya Elizabeth Stuyvesant havien planejat desplegar una pancarta durant una visita del president Woodrow Wilson. El 14 de juliol del 1917, la tornaren a arrestar per formar piquets a la Casa Blanca i estigué tres dies a l'Occoquan Workhouse.[15][16]

De gener a juny del 1918, Calderhead feu una gira de conferències per Colorado, Massachusetts, Ohio i Pennsilvània.

El seu activisme no es detingué després de l'assoliment del sufragi als Estats Units. El 1932 va parlar davant el comité d'Afers exteriors de la Cambra sobre els drets de les dones en la Lliga de les Nacions.[17]

Vida privada[modifica]

Iris Calderhead nasqué el 3 de gener del 1889 a Marysville, Kansas; sos pares foren Alice Gallant Calderhead i William Calderhead.

Calderhead es casà amb John Brisben Walker (mort el 1931) el 1918 i es traslladaren a Mont Morrison, Colorado.[18] El 1919, Walker i Calderhead crearen una publicació per a promoure "discussions obertes i audaces sobre les grans preguntes del dia". Durant la Gran Depressió, fou funcionària de la Divisió d'Assessors del Consumidor de l'Administració d'Ajust Agrícola i autora de l'informe del 1936, Serveis al consumidor d'agències governamentals.[19]

Al 1941, es casà amb Wallace Pratt, i es traslladaren a McKittrick Canyon, a Nou Mèxic.[20] Se n'anaren a Arizona al 1960, perquè Calderhead pogués rebre tractament per a l'artritis.[21] Calderhead va morir el 6 de març del 1966 a Tucson (Arizona).

Referències[modifica]

  1. ↑ Kansas, University of. Bulletin (en anglés), 1914. 
  2. ↑ The Arrow of Pi Beta Phi (en anglés). Pi Beta Phi Fraternity, 1909. 
  3. ↑ The Arrow of Pi Beta Phi (en anglés). Pi Beta Phi Fraternity., 1911. 
  4. ↑ College, Bryn Mawr. Bryn Mawr College Calendar (en anglés). Bryn Mawr College, 1914. 
  5. ↑ Chicago, University of. Annual Register (en anglés), 1913. 
  6. ↑ Calderhead, Iris G. «Morality Fragments from Norfolk» (en anglés). Modern Philology, 14, 1, 1916, pàg. 1–9. DOI: 10.1086/387035. ISSN: 0026-8232.
  7. ↑ «Marin Journal 9 September 1915 — California Digital Newspaper Collection». cdnc.ucr.edu. [Consulta: 15 juliol 2016].
  8. ↑ «Iris Calderhead | Turning Point Suffragist Memorial» (en anglés). www.suffragistmemorial.org. [Consulta: 23 agost 2017].
  9. ↑ «The Milwaukee Journal - Google News Archive Search». news.google.com. [Consulta: 15 juliol 2016].[Enllaç no actiu]
  10. ↑ Congress, United States. Congressional Record: Proceedings and Debates of the ... Congress (en anglés). U.S. Government Printing Office, 1916. 
  11. ↑ «Suffragists Timeline: 1916». groups.ischool.berkeley.edu. [Consulta: 14 juliol 2016].
  12. ↑ «Detailed Chronology National Woman's Party History». Library of Congress. [Consulta: 15 juliol 2016].
  13. ↑ Adams, Katherine H.; Keene Alice Paul and the American Suffrage Campaign. Champaign: University of Illinois Press, 2007, p. 151. ISBN 9780252074714. 
  14. ↑ «Oklahoma Woman's Suffrage Association | The Encyclopedia of Oklahoma History and Culture» (en anglés). www.okhistory.org. [Consulta: 29 octubre 2018].
  15. ↑ 15,0 15,1 Moursund, Fallon «Biographical Sketch of Iris Calderhead». Biographical Database of Militant Woman Suffragists, 1913-1920.
  16. ↑ Stevens, Doris. Jailed for freedom.. New York, 1920, p. 369. 
  17. ↑ Committee, United States Congress House Foreign Affairs. Permanent Court of International Justice: Hearings Before The... Seventy-second Congress, First Session on H.J. Res. 378, May 6, 1932 (en anglés), 1932. 
  18. ↑ College, Bryn Mawr. Register of Alumnae and Former Students (en anglés), 1922. 
  19. ↑ Scroop, Daniel Mark. Mr. Democrat : Jim Farley, the New Deal and the Making of Modern American Politics. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2009, p. 86. ISBN 9780472099306. 
  20. ↑ «Ancestry.com». [Consulta: 25 març 2017].
  21. ↑ «Memorial». American Association of Petroleum Geologists Bulletin, 66.9, setembre 1982, pàg. 1412–1422 [Consulta: 22 març 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iris_Calderhead&oldid=32542772»