Isocubanita

Isocubanita
Isocubanita de color marró
Fórmula química	CuFe₂S₃
Epònim	cubanita i sistema cristal·lí cúbic
Localitat tipus	EPR 21° N, Placa de Juan de Fuca, Oceà Pacific
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CB.55b
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.55b
Dana	2.9.13.3
Heys	3.1.28
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 5,303Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Color	bronze (groc marronós)
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	metàl·lica, submetàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	4,075 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Fluorescència	no fluorescent
Impureses comunes	Zn
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1983-E
Any d'aprovació	1988
Símbol	Icb
Referències

La isocubanita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Va ser anomenada així per ser un polimorf isomètric del mineral anomenat cubanita. També se la coneix com a isocalcopirita, tot i que és un sinònim molt poc usat.

Característiques químiques

És un sulfur simple de ferro i coure, polimorf de la cubanita a partir de la qual es pot formar si s'escalfa a temperatures entre 200 i 270 °C. Amb freqüència porta impureses de zinc que li donen tonalitat marró.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral primari precipitat a partir de solucions salines a alta temperatura, cuinades sota l'aigua del mar a les xemeneies hidrotermals que existeixen a les dorsals centre-oceàniques.

Va ser descoberta l'any 1988 en una prospecció submarina a la placa de Juan de Fuca, en l'oceà Pacífic. S'han trobat dipòsits prop d'aquestes xemeneies en les dorsals oceàniques de l'est del Pacífic i a la mar Roja, en mescles amb altres sulfurs formats en el mateix ambient. També pot trobar-se en terra ferma en jaciments d'altres sulfurs metàl·lics d'origen hidrotermal.

Solen mostrar-se els seus cristalls amb intercreixement amb cristalls de calcopirita. És comú que aparegui associada a altres minerals com: pirrotina, pirita, esfalerita, wurtzita, anhidrita o la ja esmentada calcopirita.

Referències

• Isocubanita, webmineral.com.
• Manual de isocubanita, Mineral Data Publishing.