Istroromanesos
 Istroromans de Žejane en els carnavals zvončari de Rijeka, 2006 | |
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Població total | 76 [2] |
| Llengua | Istroromanès |
| Religió | Catolicisme |
| Grups relacionats | Valacs, Morlacs, Aromanesos, Romanesos |
| Regions amb poblacions significatives | |
Comtat d'Ístria  | |
Els istroromans o istroromanesos (endònim: rumeni, rumâri o rumêri), també anomenats ćiribirci, ćići, i vlahi per la població local, són un petit grup ètnic valac que viu en una àrea petita al nord-est del Comtat d'Ístria, a la vila de Žejane, a l'altiplà oriental de la muntanya Ćićarija, i altres viles de la regió del llac Čepić a l'oest del Mt. Učka.
Segons el cens de població croat de 2001 hi havia només 48 parlants d'istroromanès al comtat d'Ístria.[1] En el cens croat de 2011, Ístria tenia 49 romanesos i 6 valacs.[2] Constitueixen un grup separat dels aromanesos morlacs de Dalmàcia, també a Croàcia.
Història[modifica]
.png)
La presència de valacs a Ístria no consta fins al 1329. Abans, el 1181, la comtessa Ermessinda va fer donació d'algunes terres al Friül que podrien haver anat a aromanesos, però no està confirmat. El 1329 consta ja la presència d'una comunitat valaca a Ístria anomenada Pinguente. Una segona comunitat apareix el 1449 i portava el nom de Buie. Els venecians van donar suport a l'establiment de valacs en les seves possessions de Dalmàcia, i una zona fou anomenada Morlàquia. Unes plagues van despoblar Ístria entre 1412 i 1468, i llavors es van establir grups de morlacs a la península juntament amb valacs que venien d'Albània i altres llocs dels Balcans, i un poble anomenat uskoks, format per eslaus que s'havien llatinitzat i que vivien a la costa; a tots aquestos es van unir emigrants italians sobretot del Friül, i junts van formar una força pirata utilitzada pels venecians contra els otomans. La barreja d'aquests elements i de grups llatins locals que conservaven el seu propi parlar va originar un nou poble, anomenat inicialment cici (en alguns llocs ciribiri) i progressivament istroromans.
Després del 1918 van començar a absorbir els morlacs que restaven a Croàcia. Tot i així el 1991 només 810 persones es van declarar istroromans.
Assentaments actuals[modifica]
- Àrea a la part est del Mont Ćićarija
- Žejane (istroromanès: Jeiăn), 140 habitants
- Àrea occidental del Mont Učka (històricament: Monte Maggiore) i vora el llac Čepić / Arsa
- Šušnjevica (Şuşńieviţe, Susńieviţa, istroromanès: Suseni)
- Nova Vas (Noselo, istroromanès: Sat Nou que vol dir "Nova Vila")
- Jesenovik (istroromanès: Sucodru, que vol dir "sota les fustes")
- Kostrčani (istroromanès: Costârceân)
- Letaj (istroromanès: Letai)
- Brdo (Berdo / Birdo, istroromanès: Bârdo)
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- della Croce, Ireneo: Historia antica, e moderna sacra, e profana, della città di Trieste, (Trieste, 1698)
- Feresini, Nerina: Il Comune istro-romeno di Valdarsa. Edizioni Italo Svevo. Trieste: 1996
- Kovačec, August: Istrorumunjsko-hrvatski rječnik s gramatikom i tekstovima (Glosar Istroroman-Croat cu gramatica si texte). Verba moritura vol. I, 378 p. Mediteran, Pula 1998
- Podbersič, Renato: Čičke prekvanitce z Goca (Folklorni obrazci z Golca v Slovenski Čičariji). LIBRIS. Koper: 2007
- Tekavčić, Pavao: Due voci romene in un dialetto serbo-croato dell'Isola di Veglia (Krk). Studia Romanica 7: 35-38, Zagreb 1959
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Istroromanesos |