Istroromans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàIstroromans
Vlaşi o Rumâri
The Carnival of the Istro-Romanians from Jeian, 2006.jpg
Carnavals Zvončari de Žejane, 2006
Tipus ètnia
Població total 76 [2]
Llengua Istroromanès
Religió Catolicisme
Grups humans relacionats Valacs, Morlacs, Aromanesos, Romanesos
Regions amb poblacions significatives
Comtat d'Ístria Croàcia
Modifica dades a Wikidata

Istroromans / istrorumeni (etnònim: Rumeni i ocasionalment també Rumâri i Rumêri), també anomenats Ćiribirci, Ćići, i Vlahi per la població local, i istro-romanesos pels lingüistes, són un grup ètnic petit que viu en una àrea petita al nord-est d'Ístria, a la vila de Žejane a l'altiplà oriental de la muntanya Ćićarija, i altres viles de la regió del llac Čepić a l'oest del Mt. Učka.

Les viles de Šušnjevica i Žejane (encerclada), habitades per istroromanesos.

Segons el cens de població croat de 2001 hi havia només 48 parlants de romanès al comtat d'Ístria.[1] En el cens croat de 2011 Croatian, Istria tenia 49 romenesos i 6 valacs.[2] Constitueixen un grup separat dels aromans morlacs de Dalmàcia també a Croàcia.

Història[modifica]

La presència dels aromans a Ístria no consta fins al 1329. Abans, el 1181, la comtessa Ermessinda va fer donació d'algunes terres al Friül que podrien haver anat a aromans, però això no està acreditat. El 1329 consta ja la presència d'una comunitat vlac o aromana a Ístria anomenada Pinguente. Una segona comunitat apareix el 1449 i portava el nom de Buie. Els venecians van donar suport a l'establiment d'aromans en les seves possessions de Dalmàcia i una zona fou anomenada Morlachia (Morlàquia). Unes plagues van despoblar Ístria entre 1412 i 1468 i grups de morlacs es van establir llavors a la península junt amb vlacs que venien d'Albània i d'altres llocs dels Balcans, i un poble anomenat uskoks, format per eslaus que s'havien llatinitzat i que vivien a la costa; a tots aquestos es van unir emigrants italians sobretot del Friül i junts van formar una força pirata utilitzada pels venecians contra els otomans. La barreja d'aquests elements i de grups llatins locals que conservaven el seu propi dialecte va originar un nou poble, anomenat inicialment cici (en alguns llocs ciribiri) i progressivament istroromans.

Després del 1918 van començar a absorbir els morlacs que restaven a Croàcia. Tot i així el 1991 només 810 persones es van declarar istroromans.

Assentaments actuals[modifica]

Vista de Suseni (Šušnjevica) en 1906.
  • Àrea a la part est del Mont Ćićarija
  • Àrea occidental del Mont Učka (històricament: Monte Maggiore) i vora el llac Čepić / Arsa
    • Šušnjevica (Şuşńieviţe, Susńieviţa, istroromanès: Suseni)
    • Nova Vas (Noselo, istroromanès: Sat Nou que vol dir "Nova Vila")
    • Jesenovik (istroromanès: Sucodru, que vol dir "sota les fustes")
    • Kostrčani (istroromanès: Costârceân)
    • Letaj (istroromanès: Letai)
    • Brdo (Berdo / Birdo, istroromanès: Bârdo)

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • della Croce, Ireneo: Historia antica, e moderna sacra, e profana, della città di Trieste, (Trieste, 1698)
  • Feresini, Nerina: Il Comune istro-romeno di Valdarsa. Edizioni Italo Svevo. Trieste: 1996
  • Kovačec, August: Istrorumunjsko-hrvatski rječnik s gramatikom i tekstovima (Glosar Istroroman-Croat cu gramatica si texte). Verba moritura vol. I, 378 p. Mediteran, Pula 1998
  • Podbersič, Renato: Čičke prekvanitce z Goca (Folklorni obrazci z Golca v Slovenski Čičariji). LIBRIS. Koper: 2007
  • Tekavčić, Pavao: Due voci romene in un dialetto serbo-croato dell'Isola di Veglia (Krk). Studia Romanica 7: 35-38, Zagreb 1959

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Istroromans Modifica l'enllaç a Wikidata