Jérôme Diamant-Berger
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1950  (74 anys)París |
Líder d'una organització Le film d'art (fr)  | |
| 15 octubre 2009 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, director de cinema, productor de cinema |
| Família | |
| Parents | Henri Diamant-Berger, fill del fill Jean-Claude Diamant-Berger, nebot |
   
| |
Jérôme Diamant-Berger (París, 25 de setembre de 1950) és un guionista, director i productor de cinema francès. És nét del cineasta Henri Diamant-Berger (1895-1972)[1] i nebot del poeta Jean-Claude Diamant-Berger (1920-1944).
Biografia
[modifica]A partir de la dècada de 1970, va escriure, produir i dirigir diversos curtmetratges i llargmetratges, ficció i documentals, per a televisió i cinema.[2]
En col·laboració amb Dimitri Davidenko el desembre de 1973, va implementar el Super 8 Film Festival al theatre Ranelagh de París, un esdeveniment que va renovar també a l’Espace Cardin a París, després a Nova York.[2]
El 1985, va crear el càrrec de director d'efectes especials per a Christian Guillon al seu primer llargmetratge, L'Unique, amb Julia Migenes, Charles Denner i Sami Frey.[3] Per primera vegada a França, aquesta pel·lícula inclou imatges en 3D generades per ordinador produïdes amb l'ajuda de Sogitec,[4] filial de Dassault Aviation. Va reiterar l'any 1993 amb el llargmetratge La Légende[5] que és una adaptació contemporània lliure de la novel·la Le Golem de Gustav Meyrink, que produeix, dirigeix i distribueix.[2]
Entre 1995 i 2010, mentre escrivia guions per a llargmetratges, es va dedicar a dirigir una desena de documentals, en particular sobre Alexandre Dumas, la restauració del cinema mut, entre els quals: Els tres mosqueters realitzat el 1921 pel seu avi Henri Diamant-Berger, sobre el naturalista Jean-Henri Fabre o sobre la història de l'estudi Pathé Albatros de Montreuil. El 2011, va tornar a la ficció amb un curtmetratge en relleu en 3D Shooting, amb Julie Depardieu evocant el pas de Douglas Fairbanks a París als anys 20.[2]
El 2022, Jérôme Diamant-Berger produeix i dirigeix Béatrice Thiriet, L'Odyssée musicale (85 minuts), un documental sobre la carrera de la compositora Béatrice Thiriet, sovint associat amb les seves pròpies pel·lícules.
Pel que fa a la producció cinematogràfica, Jérôme Diamant-Berger també ha creat dues empreses, respectivament: Happy House Films, activa des de fa onze anys, entre el 14 d'abril de 2010 i el 9 de setembre de 2021,[6] i Le Film d'Art, fundada el 15 d’octubre de 2009;[7] aquest el mateix nom que Film d'Art ffundada el 1908 per Paul Laffitte i represa per Henri Diamant-Berger el 1936.[8]
Filmografia
[modifica]Guionista
[modifica]- 1986 : L'Unique(
Jérôme Diamant-Berger a YouTube Plantilla:Accès limité). - 1993 : La Légende
- 2011 : Shooting
Productor
[modifica]- 1970 : Massaï
- 1980 : Voir naître
- 1981 : L’Amour entre les tours
- 1986 : L'Unique
- 1993 : La Légende
- 1995 : Le Cinéma de grand-père de Liliane de Kermadec.
- 2002 : Les Trois Mousquetaires : l’histoire d’une résurrection 1920-2002
- 2003 : Le Dernier Voyage d’Alexandre Dumas
- 2004 : Everlor
- 2005 : Albatros Debout malgré la tempête
- 2005 : La Musique au cœur de l’image
- 2006 : Le Cinéma des cinéastes,
- 2006 : Sur les pas de Jean-Henri Fabre
- 2010 : Albatros debout malgré la tempête,
- 2011 : Shooting
- 2022 : Béatrice Thiriet, L’Odyssée musicale.[9]
Director
[modifica]- 1970 : Massaï
- 1980 : Voir naître
- 1981 : L’Amour entre les tours .
- 1986 : L'Unique
- 1993 : La Légende
- 2002 : Les Trois Mousquetaires : On Tour
- 2002 : Les Trois Mousquetaires : l’histoire d’une résurrection 1920-2002
- 2003 : Le Dernier Voyage d’Alexandre Dumas
- 2004 : Everlor
- 2005 : Albatros debout malgré la tempête
- 2005 : La Musique au cœur de l’image
- 2006 : Le Cinéma des cinéastes
- 2006 : Sur les pas de Jean-Henri Fabre
- 2010 : Albatros debout malgré la tempête,.
- 2011 : Shooting
- 2014 : Clemenceau docuficció amb Michel Bouquet, Béatrice Thiriet, Jean-Noël Jeanneney iMichel Winock.
- 2017 : Rêve au Tuschinski
- 2022 : Béatrice Thiriet, L’Odyssée musicale
Publicacions
[modifica]- Jérôme Diamant-Berger i Dimitri Davidenko, Des images plein la tête, éditions J.C. Simoen, 1977, 157 pp.
- Yves Bié i Jérôme Diamant-Berger, Voir naître, éditions Encre, 1979.
Restauració i edició
[modifica]- Els tres mosqueters (Les Trois Mousquetaires) : versió restaurada amb so dels 14 episodis de 26 minuts de la pel·lícula de Henri Diamant-Berger de 1921, segons un internegatiu conservat a la Filmoteca. Dissenyat i produït digitalment per Guillaume Diamant-Berger i Jérôme Diamant-Berger. Nova banda sonora, música simfònica, composta per Greco Casadesus. Veu en off, narració, de Patrick Préjean. Estrena en DVD, setembre de 2002. Edicions de vídeo TF1. Bonus: descoberta de negatius, restauració, creació de música i veu en off.
- Els tres mosqueters (Les Trois Mousquetaires) : versió sonora i cantada en dues pel·lícules realitzades el 1932 per Henri Diamant-Berger: Les Ferrets de la Reine i Milady. Estrena en DVD, 2016. Com a extra: Le cinéma de grand-père (llarg documental, 1995, 1h10). Dirigida per: Liliane de Kermandec, produïda i coescrita per Jérôme Diamant-Berger. Entrevista a Blanche Montel, 4 minuts. Fragment de les memòries d'Henri Diamant-Berger. LCJ Edicions i Produccions, 2016.
- Le cinéma d'Henri Diamant-Berger. Llibre de col·leccionista-edició en DVD, presentació de Jérôme Diamant-Berger.. Éditions Blaq Out, 2018 :
- Llibre Le Cinéma, quelle aventure ! - Memòries d'Henri Diamant-Berger, 288 pàgines.
- DVD 1 : - 1) Rue de la Paix (llargmetratge inèdit - 1927, 1 hora 27 minuts). Direcció : Henri Diamant-Berger. Música i interpretació : Béatrice Thiriet. 2) Le cinéma de grand-père (documentl, 1995, 1 hora 15 minuts), dirigit per Liliane de Kermandec i coescrit per Jérôme Diamant-Berger.
- DVD 2 : - Une soirée mondaine - Gonzague - Le Mauvais garçon - Jim Bougne Boxeur - Par habitude - L'affaire de la rue de Lourcine. Sis curts i migmetratges. Direcció : Henri Diamant-Berger. Muúsica i interpretació : Béatrice Thiriet.
Notes
[modifica]- ↑ «La Légende : Jérôme Diamant-Berger, Lauréat 1988» (en francès), 01-05-2014. [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Notice : «Jérôme Diamant-Berger» (en francès). [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ Pierre Henon. «L'Unique» (en francès). histoire3d.siggraph.org, 27-09-2018. [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ Jean Segura «Les images de synthèse du petit et du grand écran». Sciences & Techniques [París], avril 1986, pàg. 60.
- ↑ Jérôme Diamant-Berger «Plantilla:7e Art, un effet très spécial». Tech-Images [París], 3-1989, pàg. 54.
- ↑ «Happy House Films».
- ↑ «Le Film d'art - identité de l'homonyme de 2009». [Consulta: 24 maig 2019].
- ↑ Ciné-Ressources, Henri Diamant-Berger
- ↑ SCAM. «Béatrice Thiriet, L’Odyssée musicale», 22-03-2022.
Enllaços externs
[modifica]- Jérôme Diamant-Berger, « Site personnel »
- C'est quoi être cinéaste aujourd'hui ? avec Jérôme Diamant-Berger a YouTube.