Júlia Costa i Coderch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 abril 1948  (75 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptora |
| Gènere | Novel·la |
Júlia Costa i Coderch (Barcelona, 24 d'abril de 1948) és una narradora i poeta catalana.[1][2][3]
Va néixer i viu al barri del Poble-sec, indret on se situen algunes de les seves novel·les. Mestra jubilada i llicenciada en Humanitats per la UOC, Júlia Costa pertany a les associacions CERHISEC, dedicada a investigar i difondre la història del barri del Poble-sec, el Paral·lel i Montjuïc, i Tot Història.
Ha publicat les novel·les juvenils Enmig d'orats i savis (Barcanova, 1993, finalista del Premi Joaquim Ruyra) i Retorn a les boires (Barcanova, 1994). En el camp de la narrativa per a adults ha publicat Ombres (La Magrana, 1994), Rondalla del camí (Publicacions de la UAB, accèssit Premi Pere Calders, 1998),[4] La descomposició de la llum (Omicron, 2007)[4](premi Olga Xirinacs, La cendra dels anys (Acteon, 2010), El parc i les ombres (Stonberg Editorial, 2019), L'extraordinària vida de Tomeu Valent (Stonberg Editorial, 2021), La Merienda (Stonberg editorial, 2022).
Com a poeta, ha obtingut el Premi joescric.com amb el recull Indrets i camins (editat el 2005 per aquest portal literari) i ha publicat els llibres de poemes La pols dels carrers (Meteora, 2006) i Les fragils paraules (Ushuaia, 2015). La poesia de Júlia Costa és molt diversa, tant en la forma com en el fons.
Ha rebut els premis Francesc Candel de narrativa, Hilari d'Arenys i Andreu Trias de poesia i ha estat finalista dels premis Sant Jordi i Víctor Català.
Júlia Costa manté diferents blocs de contingut cultural, entre els quals destaquen La panxa del bou, el més popular, Tèrbol atzur, on recull l'aportació femenina a la poesia catalana i Un balcó al Poble-sec. El 2020 va rebre la medalla d'honor de la ciutat de Barcelona, per la seva tasca literària, cívica i veÏnal.
La narrativa de l'autora se situa sovint a l'entorn del Paral·lel, el Poble-sec i Montjuïc o en un espai rural mític al volt d'un poble imaginari, Userda.
Obra[modifica]
- Enmig d'orats i savis. 1993.
- Ombres. 1994.
- Retorn a les boires. 1994.
- Els tocaboires a l'Hospitalet. 1994.
- Rondalla del camí. 1998.
- Indrets i camins. 2005.
- La pols dels carrers. 2006
- La descomposició de la llum. 2007.
- L'inici del capvespre. 2009
- La cendra dels anys. 2011.
- Les fràgils paraules. 2015.[2]
- El Parc i les Ombres. 2019.
- L'extraòrdinària vida de'n Tomeu Valent (2021)
- La Merienda (2022)
Premis [modifica]
- Premi Francesc Candel de narrativa històrica.
- Premi de poesia Hilari d'Arenys, amb el recull Passeig.
- Premi Andreu Trias de poesia, 2003.[5]
- Premi de poesia Joescric.com, amb el recull Indrets i camins.
- Premi de poesia Ràdio Molins de Rei.
- Finalista dels premis Sant Jordi, Victor Català i Joaquim Ruyra.
- Premi Olga Xirinacs de novel·la 2006-2007, amb La descomposició de la llum [6].
Referències[modifica]
- ↑ «L'Hospitalet escriu - Júlia Costa», 25-07-2019. [Consulta: 5 febrer 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Costa-Gramunt, Teresa. «Les fràgils paraules de Júlia Costa». [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Júlia Costa». Bellaterra.cat, 07-04-2021. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ 4,0 4,1 ZonaSec. «Júlia Costa: “El món de l'ensenyament ha estat molt important en la meva vida”», 05-06-2019. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «Noticia L'Hospitalet - lhdigital.cat». [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ «Júlia Costa guanya el premi de novel·la», 14-01-2007. [Consulta: 5 febrer 2020].