Vés al contingut

Jüri Lossmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJüri Lossmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 febrer 1891 Modifica el valor a Wikidata
Kabala manor (Estònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1984 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSkogskyrkogården Modifica el valor a Wikidata
Alçada169 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes69 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómaratonià, fondista, atleta Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivamarató Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1924Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
1920Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 Modifica el valor a Wikidata

Olympics.com: juri-lossmann Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Competint per Estònia Estònia
Plata Anvers 1920 Marató

Jüri Lossmann (Kabala, 4 de febrer de 1891 - Estocolm, Suècia, 1 de maig de 1984) fou un atleta estonià, especialista en proves de fons.

El 1920 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers, on disputà dues proves del programa d'd'atletisme. En la marató guanyà la medalla de plata, en finalitzar a tan sols 13" de Hannes Kolehmainen, i superar a Valerio Arri en uns quatre minuts. En aquests mateixos Jocs disputà, sense sort, la prova dels 10.000 metres.[1] Quatre anys més tard, als Jocs de París, va ser portador de la bandera d'Estònia i finalitzà en desena posició la marató.[1]

Lossmann va començar com a jugador de futbol del club Merkur abans de canviar a l'atletisme. Va ser ferit durant la Primera Guerra Mundial, però es va recuperar i el 1916 va guanyar una marató a Tallinn, així com els Campionats de Rússia dels 5.000 metres. El 1923 va guanyar la marató de Göteborg. El 1929 va establir el rècord d'Estònia de l'hora i va competir en la marató d'Anvers.[1][2]

Durant la dècada de 1930 va entrenar fondistes estonians, però sense gaire èxit. Entre 1942 i 1944 va ser exercir de dirigent esportiu. Va fugir a Suècia poc abans de l'arribada de les tropes soviètiques durant la Segona Guerra Mundial. Un cop a Suècia passà a treballar en el camp de la joieria. El 1964 va fer una tassa de plata per a Gustau VI Adolf de Suècia per expressar la gratitud de la comunitat estoniana a Suècia.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Jüri Lossmann Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2020. [Consulta: 19 novembre 2017].
  2. 2,0 2,1 Lossmann, Jüri. Eesti spordi biograafiline leksikon