Jaime Ballesteros Pulido

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaime Ballesteros Pulido
Nom original (es) Jaime Ballesteros
Biografia
Naixement 1932
Granada
Mort 13 agost 2015 (82/83 anys)
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

15 març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Granada

Dades personals
Formació Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Comunista d'Espanya
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya
Modifica les dades a Wikidata

Jaime Ballesteros Pulido (Granada, 1932 - Madrid, 13 d'agost de 2015) fou un polític comunista espanyol, un dels líders del Partit Comunista d'Espanya (PCE) en la clandestinitat durant el franquisme i la Transició democràtica.[1][2][3]

Membre del Partit Comunista des de la seva època d'estudiant de Dret a la Universitat Complutense de Madrid, així com a la de Granada i la de Sevilla, va ser un actiu membre de la direcció clandestina del PCE a l'interior. En finalitzar els seus estudis va ser detingut a nombroses ocasions.[2] Va arribar a ser empresonat per la seva militància política i va ser torturat. En obtenir la llibertat, va marxar a França i va tenir el seu primer contacte amb Santiago Carrillo, llavors secretari general del PCE, amb qui va travar una forta amistat. Va tornar a Espanya i va anar-se incorporant a tots els òrgans de direcció comunista des de 1965 (Comitè Central, Comitè Executiu i Secretariat). Així es va anar conformant l'equip dirigent del PCE a Espanya amb Armando López Salinas, Simón Sánchez Montero, Francisco Romero Marín i ell mateix. Posteriors líders de l'esquerra espanyola es van integrar al partit de la seva mà, com Pilar Brabo o Enrique Curiel.[1] En el període de Transició política, va jugar un paper fonamental en la comunicació entre el president del govern llavors, Adolfo Suárez, i el mateix Carrillo a través de José Mario Armero.[1] Va participar activament en la direcció política comunista fins al 1982, va ser elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Granada a les eleccions generals de 1979.[4] La derrota, amb una notable disminució d'escons del PCE, a les eleccions de 1982, el va fer distanciar de Carrillo i de tota la direcció, donant-se de baixa del PCE i passant a formar part del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, formació escindida sota la direcció d'Ignacio Gallego.[1] Es va allunyar de l'activitat política, va fundar l'Editorial Ciencia Nueva i va dirigir una organització solidària que, segons les seves paraules, «ajuda als pobles immersos en conflictes armats aferrissats». També va treballar com a traductor i a diferents institucions culturals.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Rafael Fraguas «Jaime Ballesteros, principal lugarteniente de Santiago Carrillo». El País, 16-08-2015 [Consulta: 23 agost 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Comunista eterno». La Vanguardia, 16-08-2015 [Consulta: 23 agost 2015].
  3. Juan Ferrera «En memoria de Jaime Ballesteros». El Independiente de Granada, 14-08-2013 [Consulta: 23 agost 2015].
  4. «Ficha de Ballesteros Pulido, Jaime». Congreso de los Diputados. [Consulta: 23 agost 2015].