Jami

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJami
Jami poet.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 novembre 1414 Modifica el valor a Wikidata
Khargird Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1492 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Herat Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta, escriptor, teòric musical i filòsof Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorHussayn Bayqara Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7b1af962-72ed-4415-ae46-46e41d10cbc4 Modifica el valor a Wikidata

Jami (Khargird, Herat i Djam, 7 de novembre de 1414 Herat, 9 de novembre de 1492) fon un poeta sufí persa, considerat l'últim poeta místic iranià.[1]

Biografia[modifica]

Nascut Mowlanā Nūr Od-dīn ʿabd Or-raḥmān Ebn Aḥmad durant l'imperi dels timúrides, la seua família provenia de Dasht (regió d'Isfahan), per la qual cosa signà les primeres obres com a Dashti; el nom de Jami el prendria anys més tards en referència a la ciutat de Torbat-e Jam i a la paraula jâm (copa), de la qual ell es considerava una gota: als cinc anys son pare el portà a escoltar el mestre Khwâjah MuhammadPârsâ, xeic de la tarîqah naqshbandiyyah, que s'havia aturat a Dasht camí de la Meca, un encontre que l'orientà cap al misticisme. Segons els seus biògrafs, de jove fon un estudiant exemplar —un dels seus mestres a Samarcanda, Qâzî Rûm, digué d'ell que «ningú igual havia creuat l'Amudarià i entrat a la ciutat de la seua fundació ençà»— i excel·lí en l'estudi alcorànic; però en aquella època tingué una visió i se'n tornà a Herat, on seguí a Sa’d ad-Dîn Muhammad al-Kâshgharî, el qual esdevindria el seu xeic i sogre.[2]

Jami visqué quasi tota la vida a Herat, llevat de dos breus pelegrinatges a Meshed i Hejaz: la seua fama com a escriptor era tal que rebé ofertes de mecenatge per part dels mestres de l'islam, però ell rebutjà esdevindre poeta de cort i s'estimà més viure com un místic —la seua obra, de fet, no conté cap de panegíric—.[1] De fet, a la mort del seu sogre, el càrrec de xeic l'ocupà ‘Ubayd Allâh al-Ahrâr, encara que Jami podia rebre els aspirants en la tarîqah, entre els quals dos deixebles seus que li farien de biògrafs: ‘Abdal-Ghafûr Lârî i ‘Alî Shîr Nawâ’î; en morir Jami, el sultà dirigí el funeral, multitudinari, i va ser soterrat als afores d'Herat junt amb el seu mestre Sa’d ad-Dîn.[2]

Obra[modifica]

L'obra de Jami comprén comentaris de l'Alcorà, tractats sobre el sufisme (Lava’iḥ) o sobre la música; la seua obra poètica, buida d'artifici, es correspon amb el seu vessant místic: la seua obra més coneguda és el poemari Haft Awrang («els set trons»), que inclou poemes com Salmān o-Absāl o Yūsof o-Zalīkhā, influït pel poeta romàntic Neẓāmī.[1]

Ha sigut traduït a l'anglés (Salaman and Absal) per Edward FitzGerald (poeta).[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 The Editors of Encyclopaedia Britannica. «Jāmī» (en anglés). Britannica, 05-11-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 Abd Ar-Rahman Al-Jami. «Los hálitos de la intimidad». Scribd. [Consulta: 22 novembre 2020].
  3. Joobin Bekhrad. «The Rubaiyat: History’s most luxurious book of poetry?» (en anglés). BBC Culture, 11-01-2008. [Consulta: 22 novembre 2020].