Jaroslav Hájek
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1926  Poděbrady (Txecoslovàquia) |
| Mort | 10 juny 1974 (48 anys) Praga (Txecoslovàquia) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia Txecoslovaca de Ciències (1951–1954) Universitat Tècnica de Praga (1945–1949) |
| Director de tesi | Josef Novák |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, estadística i procés estocàstic |
| Ocupació | matemàtic, pedagog, estadístic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Carolina de Praga (1964–1974) Acadèmia Txecoslovaca de Ciències (1954–1964) Exèrcit de Txecoslovàquia (1949–1951) Universitat Tècnica de Praga (1947–1949) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Marie Hušková, Jiří Anděl, Josef Štěpán, Jan Ámos Víšek, Nguyen Van Ho, Jan Hurt, Zuzana Praskova, Ivan Volný, Dana Vorlíčková i Jana Jurečková |
| Família | |
| Cònjuge | Alzbeta Galambos |
Premis | |
Jaroslav Hájek (Poděbrady, 4 de febrer de 1926 - Praga, 10 de juny de 1974) va ser un matemàtic i estadístic txecoslovac.
Vida i obra[modifica]
Hájek va néixer en una ciutat balneari a uns seixanta quilòmetres a l'est de Praga. Va fer els estudis secundaris en un institut de Praga, però els va veure interromputs per la Segona Guerra Mundial. El 1945 va reprendre els estudis a la universitat tècnica de Praga en la qual va rebre el títol d'enginyer estadístic el 1949.[1] El 1947 ja havia començat a impartir classes a la universitat, però a partir de 1949 va haver de fer dos anys de servei militar. El 1951 va començar treballs de recerca a l'Institut de Matemàtiques de l'Acadèmia Txecoslovaca de Ciències per obtenir el doctorat que li va ser conferit el 1954. Des d'aleshores va treballar a l'Acadèmia, fins que el 1964 va ser nomenat professor de la universitat Carolina de Praga.[2]
Els nomenaments com professor visitant a la universitat de Berkeley (1965-1966) i a la universitat estatal de Florida (1969-1970) el van posar en contacte amb els estadístics occidentals.[3] El 1973, poc abans de morir d'una malaltia renal (un trasplantament no reeixit), va rebre el Premi de l'Estat de Txecoslovàquia.[4]
Hájek va fer notables aportacions a l'anàlisi assimptòtic de les mostres, entre les quals destaca, en concret, el teorema de convolució,[5] o teorema de Hájek-Le Cam (establert conjuntament amb Lucien Le Cam.
Referències[modifica]
- ↑ Dupac, 1975, p. 1031.
- ↑ Šidák, 1976, p. 77.
- ↑ Beran, 1997, p. 218.
- ↑ Johnson i Kotz, 1997, p. 195.
- ↑ Beran, 1997, p. 218 i ss..
Bibliografia[modifica]
- Beran, R.J.. «Introduction to Hájek J.». A: Samuel Kotz, Norman L. Johnson (eds.). Breakthroughs in Statistics (en anglès). Springer, 1997, p. 217-224. ISBN 978-0-387-94989-5.
- Dupac, Vaclav «Jaroslav Hajek, 1926-1974» (en anglès). The Annals of Statistics, Vol. 3, Num. 5, 1975, pàg. 1031-1037. ISSN: 0090-5364.
- Johnson, Norman L.; Kotz, Samuel. «Hájek, Jaroslav». A: Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Wiley & Sons, 1997, p. 194-196. ISBN 0-471-16381-3.
- Jurečková, Jana «Jaroslav Hájek and asymptotic theory of rank tests» (en anglès). Cybernetica, Vol. 31, Num. 3, 1995, pàg. 239-250. ISSN: 0011-4227.
- Šidák, Zbyněk «Zemřel profesor Jaroslav Hájek» (en cz). Aplikace matematiky, Vol. 21, Num. 1, 1976, pàg. 77-80. ISSN: 0373-6725.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jaroslav Hájek» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Hájek» (en anglès). Jaroslav Hájek Center for Theoretical and Applied Statistics. [Consulta: 24 agost 2023].