Jaume-Patrici Sayrach

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume-Patrici Sayrach
Biografia
Naixement 1929 (89/90 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Religiós i activista social
Modifica les dades a Wikidata

Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers (Barcelona, 1929) eclesiàstic, escriptor i editor català.

Neix a Barcelona l’any 1929, el tercer de cinc germans. De molt petit va perdre la mare (1932), al cap de quatre anys el pare i l’avi i, en acabar la guerra civil, l’àvia. Va estudiar el batxillerat intern als escolapis de Sarrià. Iniciada la carrera de Medicina va entrar al seminari de Barcelona. L’any 1957 rep l’ordenació sacerdotal. Exerceix de vicari tres anys i mig a Vilafranca del Penedès i dos a Poblenou (Barcelona). El 1965 obté la Llicenciatura en Teologia en la Universitat Gregoriana de Roma.

El setembre del mateix any el bisbe Gregorio Modrego Casaus el destina a Santa Coloma de Gramenet per fundar una parròquia al barri del Fondo, de la que és rector durant catorze anys. En equip amb els vicaris Salvador Cabré, Joaquim Trias i Josep Esquirol (reben tots tres al mateix temps l'encàrrec de fundar les parròquies dels barris de Singuerlín, Riu i Raval), seguint el Concili Vaticà II adoptem una pastoral centrada en la figura de Jesús i amb la doble vessant de la fe: la descoberta de la presència oculta de Déu al món i la prevalença de l’amor als altres, remarcant-ne el compromís de fer una societat més humana.

L’any 1969 impulsa la revista Grama i uns anys després, el Club de Debats. L’any 1979 entra a l’Ajuntament amb la llista del PSUC, com a independent, a instàncies del seu amic i company Lluís Hernández, primer alcalde de la Santa Coloma democràtica. Va ser uns anys regidor d’Urbanisme i anys després de Planificació, i se li va encarregar l'elaboració del Pla Estratègic Santa Coloma 2000.

L’any 1987 funda el Centre de Normalització Lingüística L’Heura. El 1996 crea l’associació Fòrum-Grama i la revista del mateix nom; i Edicions Fòrum-Grama, que ha publicat 16 llibres (vuit dels quals n'és l’autor). El 2005 promou l’associació Amics i Amigues del Fondo, com una vocalia de Fòrum-Grama. L’any 2007 se l'hi concedeix el Premi Ciutat de Santa Coloma.

Des del 2007 escriu en el seu propi bloc, inicialment anomenat Prímula i dos anys després, Capvespre, del qual la primavera del 2017 estrena la remodelació feta per Edicions Clariana, fundada pel seu amic Eugeni Madueño.

Ha escrit en les revistes locals i en els diaris AvuiLa VanguardiaEl Punt-Avui.

L'any 2015 s'inaugura la Sala d'Actes de la Bilblioteca el Fondo que duu el seu nom.[1][2][3][4]

Obres[modifica]

  • En el Fondo, Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2001
  • Abelard Sayrach. L’últim combat, Santa Coloma de Gramenet, Edicions Mediterrània i Fòrum-Grama, 2003
  • Gent de Santa Coloma (conjuntament amb Odei Antxustegi-Etxearte) Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2004
  • Cartes per Pensar (conjuntament amb altres) Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2004
  • Santa Coloma als comtats catalans, Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2006
  • Escrit a Santa Coloma, Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2007
  • L’Esperança d’una Església pobre i evangèlica, Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2008
  • Sayrach, recerca genealògica, Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2009
  • Vuitanta anys. Fragments del Dietari 2007-2009, Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2009
  • Santa Coloma de Sens. Llegenda àuria,Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2013
  • Llum al corraló, Santa Coloma de Gramenet, Edicions Fòrum-Grama, 2013

Referències[modifica]

  1. Muñoz, Sara «Santa Coloma dedica una sala a un gran activista local». El Punt Avui, 21-02-2015.
  2. «Guia d'autors locals | Santa Coloma Gramenet». [Consulta: 8 setembre 2017].
  3. Antaviana, Can. «La sala d'actes de la Biblioteca del Fondo té nom propi: Jaume P. Sayrach». [Consulta: 8 setembre 2017].
  4. Benvenuty, Luis «Jaume P. Sayrach, 83: "La muerte culmina la vida"». La Vanguardia.