Jaume Balius i Vila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaume Balius i Vila
Biografia
Naixement1750 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1822 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Còrdova (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, mestre de capella Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosep Pons i Pons Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 1c0d06b7-c9b5-4086-a118-016aa49d4830 Modifica el valor a Wikidata

Jaume Balius i Vila (Barcelona, 1750 - Còrdova, 1822)[1] fou un compositor i mestre de capella català.

Biografia[modifica]

Nascut al barri de Ribera de Barcelona,[1] es va formar a l'Escolania de Montserrat. El 1780 va ser mestre de capella de la Seu d'Urgell i, durant el seu magisteri a la Seu, va pretendre el càrrec de la catedral de Burgo de Osma, sol·licitant que prenguessin informes d'ell i com que aquests van ser molt favorables se li va atorgar la plaça. Tot i això, el 15 de març de 1781 va enviar-hi carta de renúncia, ja que la catedral de Girona li havia ofert el mateix càrrec. A Girona, el van nomenar mestre de capella el 9 de febrer de 1781 i va substituir-hi Francesc Juncà i Carol. D'aquesta etapa se'n té poca Informació.

Al cap de poc de ser a Girona el van rebre a Còrdova com a mestre de Capella, ja que el capítol catedralici li va comunicar la seva elecció per a la plaça el 25 de juny de 1785. A Còrdova, Balius va substituir el mestre Gaitán. L'estudiós Felip Pedrell assenyalà que fins al 3 de juny, Balius, no va poder prendre possessió de la plaça. Balius va regir aquest magisteri fins al seu traspàs, tot i que durant tres anys (1787-1789) el Rei el nomenà mestre del convent de la Encarnación de Madrid.[2] Després d'aquesta etapa, va tornar a Còrdova, on gaudia d'un sou de 15.000 rals i assignacions extraordinàries que feien que pogués viatjar per Madrid, Saragossa i Barcelona, entre altres ciutats.

La seva extensa composició comprèn repertori vocal eclesiàstic, litúrgic i religiós, i música instrumental. Pel que fa al repertori en romanç, utilitzà els arquetips d'aquell moment, recitats i àries, adaptant-los als esquemes del villancet. D'altra banda, Balius emprà flautes i trompes a les misses i va ampliar la paleta instrumental de l'orquestra.

L'obra de Balius és molt extensa, consta d'unes 435 composicions que es conserven a diversos arxius d'Espanya, com Còrdova, Màlaga, València, El Escorial, Guadalupe, Biblioteca Nacional de Madrid i Capilla Real de Granada. A Catalunya es conserven obres seves a la Biblioteca Nacional de Catalunya, Arxiu del monestir de Montserrat i als fons musicals de la catedral de Girona, catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa, fons de l'església parroquial de Canet de Mar i fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Concert a l'Auditori de Girona. Jaume Balius (Barcelona 1750- Còrdova 1822)» (pdf). Música Antiga de Girona, 08-10-2016. [Consulta: 10 març 2017].
  2. «Jaime Balius y Vila». Recuperación Del Patrimonio Musical Andaluz. Universitat de Sevilla. [Consulta: 10 març 2017].

Enllaços externs[modifica]