Jaume Busquets i Mollera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jaume Busquets)
Infotaula de personaJaume Busquets i Mollera
Biografia
Naixement27 juliol 1903 Modifica el valor a Wikidata
Girona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, arquitecte, escultor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Massana Modifica el valor a Wikidata
Influències
Crist, (s/d). Crucifix d'Adolf Fargnoli, 1924, Fundació Rafael Masó

Jaume Busquets i Mollera (Girona, 27 de juliol de 1903 - Girona, 21 de novembre de 1968)[1][2][3] fou un dibuixant, escultor i pintor català.[4]

Es va formar als tallers de Joan Llimona i del pintor Darius Vilàs. Va fer amistat amb Antoni Gaudí, que li va induir per a decidir-se per l'art religiós. Va rebre nombrosos encàrrecs de murals per a diverses esglésies i va afaiçonar escultures per a la façana del Naixement de la Sagrada Família de Barcelona. L'escena del Naixement d'aquest conjunt ha estat difosa a la Nadala del 2010 del papa Benet XVI. També esculpí un Crist jacent per a l'església de Blanes, una Verge amb Nen que presideix la façana principal de la Catedral de Girona. Per l'església parroquial de Sant Pere de Begur, esculpí la imatge de sant Pere i el retaule amb escenes de la vida de l'apòstol. Va construir l'altar major i el seu baldaquí per al temple de La Nostra Senyora de Montealegre de Barcelona, on, anys més tard, va realitzar en alabastre una imatge per al presbiteri. L'any 1955, va pintar al fresc la representació de la Santa Trinitat, a l'absis de l'església de Sant Genís de Palau-solità i Plegamans.[4] L'any 1965 va esculpir un Sant Cristòfol d'uns 2 metres d'alçada de fusta policromada per l'església de Les Planes d'Hostoles.

Va ser director a l'Escola d'Art de Vilafranca del Penedès i després a l'Escola Massana de Barcelona.

  • La Nativitat, porta de la Caritat de la Sagrada Família.
    La Nativitat, porta de la Caritat de la Sagrada Família.
  • L'Anunciació, conjunt situat a l'ogiva, prop dels signes del zodíac que constaten la cronologia del naixement, Sagrada Família.
    L'Anunciació, conjunt situat a l'ogiva, prop dels signes del zodíac que constaten la cronologia del naixement, Sagrada Família.
  • Verge Maria, façana principal de la Catedral de Girona
    Verge Maria, façana principal de la Catedral de Girona

Referències[modifica]

  1. ↑ Geis i Parragueras, Camil «Los que encontré en el camino - Jaume Busquets». Revista de Girona, 1969, pàg. 19 [Consulta: 26 setembre 2021].
  2. ↑ «NECROLÓGICAS - Jaume Busquets Mollera». La Vanguardia Española, 31873, 24-11-1968, pàg. 33 [Consulta: 26 setembre 2021].
  3. ↑ «NECROLOGÍA - Jaume Busquets Mollera». La Vanguardia Española, 31875, 27-11-1968, pàg. 36 [Consulta: 26 setembre 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 Ventura i Maynou, Joan «Jaume Busquets i Mollera, dibuixant-pintor i escultor». Notes, 9, 1995, pàg. 175–186. ISSN: 2385-4367.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Busquets i Mollera
  • Busquets i Dalmau, Lluís. Jaume Busquets i Mollera (Girona 1903-1968): artista i pedagog dels Bells Oficis. Girona: Ajuntament de Girona, Institut d'Estudis Gironins i Patronat Francesc Eiximenis, 2012, p. 128 (Monografies de l'Institut d'Estudis Gironins, núm.21). ISBN 8486953391. 
  • Falgàs, Jordi, ed. Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona, Fundació Rafael Masó-Triangle postals. 2012
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Busquets_i_Mollera&oldid=32631584»