Javier Echeverría Ezponda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJavier Echeverría Ezponda

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 març 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de París I Panteó-Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, assagista, filòsof, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Madrid
Universitat del País Basc
Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
Premis

Javier Echeverría Ezponda (Pamplona, 1948) és un filòsof, assagista i catedràtic navarrès.[1][2]

Biografia[modifica]

Llicenciat en Filosofia i Matemàtiques[3] per la Universitat Complutense de Madrid, va obtenir el doctorat en Filosofia a la mateixa universitat, així com el 'doctorat ès lettres et sciences humaines' en la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne.[3] Professor en la Politècnica madrilenya i catedràtic de Filosofia i Lògica[4] de la Universitat del País Basc (UPV/EHU). Ha estat professor investigador en l'Institut de Filosofia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).[2] Més tard, després d'obtenir l'excedència, va ocupar un lloc com a investigador en la Fundació Basca de Ciència (vinculada a la UPV/EHU), on treballa en l'actualitat (2016).[2] És especialista en ètica i filosofia de la ciència, les relacions entre la tecnologia, ciència, noves tecnologies de la informació i el paper de l'ésser humà i la societat com a conjunt.[1]

És un prolífic autor d'assajos entorn de la seva tasca investigadora, amb els quals ha aconseguit alguns premis destacats: en 1995 va guanyar el Premi Anagrama d'Assaig amb Cosmopolitas urbanos i en 2000 el Premi Nacional d'Assaig per Los señores del aire: Telépolis y el Tercer Entorno. Ha estat també Premi Euskadi de Recerca en Ciències i Humanitats en 1997.[3] Entre les seves últimes obres es troben Ciencia del bien y el mal (2007) y La luz de la luciérnaga. Diálogos de Innovación Social (amb Ander Gurrutxaga, 2012).[1][2][3]

És membre de la Societat Espanyola Leibniz i de la International Academy of the Philosophy of Science.[1]

Obres[modifica]

  • Filosofía para princesas (1989)
  • Introducción a la Metodología de la Ciencia: la Filosofía de la Ciencia en el siglo XX, Madrid : Cátedra, 1989
  • Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano (1992)
  • Calculemos: matemáticas y libertad (1996)
  • Sobre el juego (1997)
  • Telépolis (1994)
  • Cosmopolitas domésticos (1995)
  • Los señores del aire: Telépolis y el Tercer Entorno (2000)
  • Ciencia y Valores, Barcelona : Destino, 2002
  • La revolución tecnocientífica, Madrid : Fondo de Cultura Económica, 2003
  • Ciencia del bien y el mal (2007)
  • La luz de la luciérnaga. Diálogos de Innovación Social (amb Ander Gurrutxaga, 2012)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Javier Echeverría Ezponda». Enciclopedia Auñamendi. [Consulta: 16 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Salaberría, Urkiri. «Javier Echeverría / Filósofo». www.euskonews.com, maigo 2007. [Consulta: 16 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Las relaciones entre las administraciones y los ciudadanos en el nuevo escenario tecnológico». IV Encuentro de Agencias autonómicas de Protección de Datos. Agencia Vasca de Protección de Datos, 2007, pàg. 1 [Consulta: 16 gener 2016].
  4. «Javier Echeverría Ezponda». Organización de Estados Iberoamericanos. [Consulta: 16 gener 2016].


Premis i fites
Precedit per:
Miguel Morey Farré
Deseo de ser piel roja. Novela familiar
Premi Anagrama d'Assaig
1995
Succeït per:
Vicente Verdú Maciá
El planeta americano
Precedit per:
Claudio Guillén
Múltiples moradas
Premi Nacional d'Assaig
2000
Succeït per:
Ángel González García
El resto: una historia invisible
del arte contemporáneo