Jean-Pierre Thiollet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJean-Pierre Thiollet
Naixement 9 de desembre de 1956 (60 anys)
Poitiers
Alma mater University of Paris III: Sorbonne Nouvelle
Ocupació escriptor i periodista
Modifica dades a Wikidata

Jean-Pierre Thiollet (Poitiers, 9 de desembre de 1956) és un escriptor i periodista francès.

Després d'estudiar a les classes preparatòries a les grans escoles (CPGE, Lycée Camille-Guérin, Poitiers) i a la Sorbona, fou periodista al Quotidien de Paris (1980-1994),[1] a L'Amateur d'Art i a France-Soir (2009-2012).[2]

Home de lletres i història, és autor de 50 obres.[3] Com a escriptor és conegut pel Je m'appelle Byblos (2005) i Carré d'Art (2008).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Hallier, l'Edernel jeune homme, 2016
  • 88 notes pour piano solo, 2015
  • Piano ma non solo, 2012
  • Bodream ou rêve de Bodrum, 2010
  • Carré d'Art (Salvador Dalí i Domènech), 2008
  • Barbey d'Aurevilly ou le triomphe de l'écriture, 2006
  • Je m'appelle Byblos, 2005
  • Sax, Mule & Co, 2004
  • Demain 2021Jean-Claude Martinez (llibre d'entrevistes), 2004
  • La Pensée unique : le vrai procès, amb altres autors,1998
  • Le Chevallier à découvert, 1998
  • Euro-CV, 1997
  • L'Anti-Crise, amb M-F Guignard, 1994
  • Utrillo, amb altres autors, 1982

Referències[modifica | modifica el codi]