Jules Barbey d'Aurevilly

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJules Barbey d'Aurevilly
Barbey.jpg
Biografia
Naixement 2 novembre 1808
Saint-Sauveur-le-Vicomte (França)
Mort 23 abril 1889 (80 anys)
París
Lloc d'enterrament Saint-Sauveur-le-Vicomte
Religió Església Catòlica
Formació Collège Stanislas
Universitat de Caen
Activitat
Ocupació Escriptor
Moviment Literatura realista, Q3441127 Tradueix, Sobrenatural i dandi
Influències
Obra
Família
Germans Léon Barbey d'Aurevilly
Parents Edelestand du Méril (cosí germà)
Signatura

IMDB: nm0053571 Allocine: 219232
Modifica les dades a Wikidata

Jules Amédée Barbey d'Aurevilly (Saint-Sauveur-le-Vicomte, 2 de novembre de 1808París, 23 d'abril de 1889) va ser un escriptor i periodista francès.

Biografia[modifica]

Va nàixer en el si d'una família monàrquica normanda, l'ascensió social del qual es va veure truncada per la Revolució Francesa, i va créixer en un ambient immers en la nostàlgia per l'entorn realista i jansenista. Va estudiar en el collège Stanislas de París, i posteriorment Dret en la Universitat de Caen. L'any 1883 va tornar a París, on treballà com a periodista.

És considerat membre del romanticisme tardà. Després d'una primera època en què va barrejar catolicisme, dandisme (era llegendària la seua indumentària) i inclús satanisme, es va reconvertir al catolicisme més ultramontà i va fundar la Societat catòlica.

Va escriure relats i va col·laborar com a crític literari en el periòdic Constitutionnel l'any 1845. Des d'aquest mitjà va defensar Balzac i Baudelaire l'any 1857, atacant no obstant Els miserables de Victor Hugo l'any 1862. El 1871, es va allistar a la Guàrdia Nacional.

La seua obra més coneguda és Les diaboliques (Les diabòliques) (1874), una col·lecció de sis relats, històries de passions i crims, on les dones tenen un paper central. Altres obres són: L'encisada (L'Ensorcelée) (1854) i Un capellà casat (1865). Va escriure uns 1.300 articles sobre temes literaris, reunits en Les obres i els homes del segle XIX, caracteritzats per la seua agudesa i brillantor, així com per la gran capacitat per a sorprendre.

Va ser conegut com el "Conestable de les lletres franceses".

El seu poema Le Cid Campeador va servir d'inspiració per a Cosas del Cid, de Rubén Darío.

Bibliografia[modifica]

  • Jean Canu, Barbey d'Aurevilly, 1945
  • Roger Besus, Barbey d'Aurevilly, 1958
  • Catherine Boschian-Campaner, Barbey d'Aurevilly, 1989
  • Jean-Pierre Thiollet, Barbey d'Aurevilly ou le triomphe de l'écriture, 2006