Jean Améry

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean Améry
Jean Améry par Félix De Boeck 1951.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Hans Chaim Mayer Modifica el valor a Wikidata
31 octubre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1978 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Salzburg (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentZentralfriedhof Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, filòsof i militant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Premis

IMDB: nm7286656 iTunes: 962865421 Musicbrainz: 5d85da73-37a7-4ff2-8076-7ab46e5a7260 Find a Grave: 9490 Modifica els identificadors a Wikidata

Hans Maier (Viena, 31 d'octubre de 1912- Salzburg, 17 d'octubre de 1978),[1][2] conegut pel seu pseudònim Jean Améry, fou un escriptor supervivent de l'Holocaust.[3] No es considerà semita ni tingué creences religioses.[1]

Va nàixer d'un pare jueu integrat, mort a la Primera Guerra Mundial i que per tant no arribà a conèixer, i una mare catòlica. Estudià Filosofia i Lletres a Viena.[1] En desembre de 1938 fugí a Bèlgica i s'uní a la resistència contra els nazis baix el seu conegut pseudònim. Caigué en poc temps a mans de la Gestapo el 1940,[1] fou torturat i després enviat a diversos camps de concentració (el d'Auschwitz, el de Bergen-Belsen i el de Buchenwald).[3][4]

El 1945, uns mesos després de ser alliberat del camp de concentració tornà a Brussel·les on començà a escriure la novel·la Dornenkrone der Liebe, una autobiografia fingida protagonitzada per Althager que viu una tortura a la fortalesa de Breendonk després de ser arrestat el 1940 pels nazis per possessió de propaganda anti-nazi.[3]

Es practicà la mort voluntària després d'escriure un assaig sobre el suïcidi.[5]

Criticà la doctrina existencialista, especialment la de Jean-Paul Sartre.[3] Tingué una polèmica amb Primo Levi perquè Améry estava en contra del perdó als partícips del nazisme.[6] A més, argumentà a favor de respectar la decisió de practicar-se de manera voluntària la mort.[1]

Obres[modifica]

  • Dornenkrone der Liebe: novel·la.[3]
  • Lefeu, oder der Abbruch: novel·la.[3]
  • Charles Bovary. Landarzt: novel·la.[3]
  • Hand an sich legen – Diskurs über den Freitod: assaig.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 González Rivera, Pilar «Comentario sobre Levantar la mano sobre uno mismo, de Jean Améry». Desde el Jardín de Freud, 9, 2009, pàg. 23-29.
  2. Pardo, José Luis «Llegué, vi, perdí». El País, 28-10-2006 [Consulta: 31 març 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 West, Adrian. «Hope as Insult and Provocation». Asymptote. [Consulta: 31 març 2016].
  4. Rosoux, Valérie; Brudholm, Thomas «The Unforgiving. Reflections on the Resistance to Forgiveness after Atrocity.». Law and Contemporary Problems, 72, 2, Primavera 2009, pàg. 33-50.
  5. Abad Faciolince, Héctor «¿Por qué se mata un escritor?». El País, 28-09-2008 [Consulta: 31 març 2016].
  6. Moix, Ana María «Levi y sus autores favoritos». El Pais, 16-10-2004 [Consulta: 31 març 2016].
  7. Hinterhuber, Hartmann «Philosophisch-literarische Aspekte des Suizids». Antidepressiva bei Bipolaren Depressionen Einstellungsforschung Behandlungszufriedenheit Suicid: Philosophisch, 72, 2005, pàg. 76.