Jean Améry

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJean Améry
Dades biogràfiques
Naixement Hans Mayer
31 d'octubre de 1912
Viena
Mort 17 d'octubre de 1978 (65 anys)
Salzburg
Sepultura Zentralfriedhof
Residència Viena
Activitat professional
Ocupació Escriptor i filòsof
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Hans Maier (Viena, 31 d'octubre de 1912- Salzburg, 17 d'octubre de 1978),[1][2] conegut pel seu pseudònim Jean Améry, fou un escriptor supervivent de l'Holocaust.[3] No es considerà semita ni tingué creences religioses.[1]

Va nàixer d'un pare jueu integrat, mort a la Primera Guerra Mundial i que per tant no arribà a conèixer, i una mare catòlica. Estudià Filosofia i Lletres a Viena.[1] En desembre de 1938 fugí a Bèlgica i s'uní a la resistència contra els nazis baix el seu conegut pseudònim. Caigué en poc temps a mans de la Gestapo el 1940,[1] fou torturat i després enviat a diversos camps de concentració (el d'Auschwitz, el de Bergen-Belsen i el de Buchenwald).[3][4]

El 1945, uns mesos després de ser alliberat del camp de concentració tornà a Brussel·les on començà a escriure la novel·la Dornenkrone der Liebe, una autobiografia fingida protagonitzada per Althager que viu una tortura a la fortalesa de Breendonk després de ser arrestat el 1940 pels nazis per possessió de propaganda anti-nazi.[3]

Es practicà la mort voluntària després d'escriure un assaig sobre el suïcidi.[5]

Criticà la doctrina existencialista, especialment la de Jean-Paul Sartre.[3] Tingué una polèmica amb Primo Levi perquè Améry estava en contra del perdó als partícips del nazisme.[6] A més, argumentà a favor de respectar la decisió de practicar-se de manera voluntària la mort.[1]

Obres[modifica]

  • Dornenkrone der Liebe: novel·la.[3]
  • Lefeu, oder der Abbruch: novel·la.[3]
  • Charles Bovary. Landarzt: novel·la.[3]
  • Hand an sich legen – Diskurs über den Freitod: assaig.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 González Rivera, Pilar «Comentario sobre Levantar la mano sobre uno mismo, de Jean Améry». Desde el Jardín de Freud, 9, 2009, pàg. 23-29.
  2. Pardo, José Luis «Llegué, vi, perdí». El País, 28-10-2006 [Consulta: 31 març 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 West, Adrian. «Hope as Insult and Provocation». Asymptote. [Consulta: 31 març 2016].
  4. Rosoux, Valérie; Brudholm, Thomas «The Unforgiving. Reflections on the Resistance to Forgiveness after Atrocity.». Law and Contemporary Problems, 72, 2, Primavera 2009, pàg. 33-50.
  5. Abad Faciolince, Héctor «¿Por qué se mata un escritor?». El País, 28-09-2008 [Consulta: 31 març 2016].
  6. Moix, Ana María «Levi y sus autores favoritos». El Pais, 16-10-2004 [Consulta: 31 març 2016].
  7. Hinterhuber, Hartmann «Philosophisch-literarische Aspekte des Suizids». Antidepressiva bei Bipolaren Depressionen Einstellungsforschung Behandlungszufriedenheit Suicid: Philosophisch, 72, 2005, pàg. 76.