Jean de La Bruyère
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 agost 1645 París |
| Mort | 10 maig 1696 (50 anys) Versalles |
| Causa de mort | Apoplexia |
| Seient 36 de l'Acadèmia Francesa | |
| 1693 – 1696 ← Pierre Cureau de La Chambre – Claude Fleury → | |
| Tresorer General de França | |
| 1673 – 1686 | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Antiga Universitat d'Orléans (–1665) Universitat d'Orleans |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat (1665–), aforista, assagista, moralista, traductor, escriptor |
| Ocupador | Enric Juli de Borbó-Condé, Hofmeister (1684–) |
| Membre de | Acadèmia Francesa (1693–) |
| Moviment | Classicisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
  | |
Jean de La Bruyère (París, 16 d'agost de 1645 - Versalles, 10 de maig de 1696) va ser un escriptor i moralista francès.[1]
La Bruyère es va fer cèlebre amb una sola obra: Les Caràcters ou els Moeurs de ce siècle (1688), composta per un conjunt de peces literàries breus que recullen les seves observacions sobre els costums del segle a la cort de Lluís XIV i a París. El llibre, presentat com una adaptació de Els Caràcters de Teofrast, recull una sèrie de retrats de personatges caricaturitzats, amb un to moralista.[1]
La Bruyère va ser un dels primers escriptors en crear de forma intencionada un estil literari propi, desenvolupant una frase rimada en la qual els efectes de ruptura són preponderants. Aquest estil, convida a la lectura del text en veu alta, atorgant a aquesta activitat un estatus de judici moral. Molts escriptors van seguir el camí estilístic iniciat per La Bruyère: Marivaux, Balzac o Proust.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean de La Bruyère |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Jean de La Bruyère». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.