Joan Escudé i Farriol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 gener 1916  (108 anys)Capellades (Anoia) |
| Activitat | |
| Ocupació | combatent, treballador manual, empresari |
| Partit | Estat Català |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Joan Escudé i Farriol (Capellades, 6 de gener de 1916) és un excombatent català i l'últim supervivent del Regiment Pirinenc Núm. 1, la primera unitat militar, formada per voluntaris, creada per la Generalitat republicana.[1] Escudé va lluitar a la batalla de la bossa de Bielsa, on va aguantar amb els seus companys un setge de tres mesos enfront d'un enemic més nombrós i més ben armat, i va combatre fins al final a la batalla de l'Ebre.[2]
Biografia[modifica]
La infància de Joan Escudé va ser dura atès que la seva mare es va quedar viuda amb 27 anys, quan ell tenia pocs mesos. No va tastar la llet fins als 11 anys, i les primeres sabates les va tenir per la primera comunió. Escudé militava a Estat Català des del 1932 i també formava part de Palestra, una entitat patriòtica fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca. Quan el Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, treballava reparant plomes estilogràfiques de la casa Parker, tanmateix, la seva passió per la muntanya i les seves conviccions republicanes van fer que decidís presentar-se com a voluntari de l'escamot pirinenc.[3]
Després d'uns mesos de formació als Pirineus catalans, el va enviar al front d'Aragó: «vam arribar a Barbastre el 3 de març del 1937 després de caminar tota la santa nit. Vam estar uns dies rebaixant el terra d'un túnel perquè hi poguessin passar els camions. Fins al juny no em van donar una arma». Des del 14 d'abril fins al 15 de juny del 1938 va lluitar a la bossa de Bielsa contra els feixistes. Aquest va ser l'últim reducte republicà a la zona, fins que va caure i l'Aviació Legionària va arrasar la població.[4]
Un cop perduda la Guerra civil, Escudé va estar als camps d'internament de Sant Cebrià i el Barcarès: «quan vaig tornar a Espanya, em van obligar a fer la mili. Se'm va fer llarg i terrible. Eren tres anys, però vaig aconseguir falsejar uns documents i em vaig estalviar sis mesos. Després a la meva antiga feina no em volien per rojo y separatista, i em va costar molt trobar un lloc on treballar». Amb moltes dificultats, Escudé va refer la seva vida a Barcelona reparant màquines d'escriure i, a finals de la dècada del 1950, va muntar la seva pròpia empresa.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Martí, Pep. «Regiment número 1, la guerrca al Pirineu». Nació Digital, 05-11-2021. [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ Asín Ferrer, Clara. «El último de la 43» (en castellà). AraInfo, 10-04-2018. [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ Miró, Oriol. «El Regiment Pirinenc de Joan Escudé», 01-03-2016. [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ Marimon Molas, Sílvia. «Vaig superar molt bé la Guerra Civil, la infància m'havia endurit». Ara, 17-11-2022. [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ Aguilera, Gemma. «Catalunya ha sobreviscut com a nació per la incultura espanyola». El Món, 04-12-2016. [Consulta: 26 novembre 2022].