Joan Grau i Tarruell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoan Grau i Tarruell
Biografia
Naixement 10 febrer 1934 (85 anys)
Sabadell
Activitat
Ocupació Empresari i polític
Partit Convergència i Unió
Modifica les dades a Wikidata

Joan Grau i Tarruell (Sabadell, 10 de febrer de 1934) és un empresari tèxtil i polític català. Va ser regidor, cap de llista i tinent d'alcalde de cultura de l'Ajuntament de Sabadell entre 1967 i 1974 per Convergència i Unió (CiU).[1]

Biografia[modifica]

Fill de l'empresari tèxtil Andreu Grau i Molins (empresa Grau S.A) i de Maria Tarruell i Canalias, es va casar amb la sabadellenca Silvia Bedós i Boix i van tenir cinc fills.

Va cursar els estudis primaris i secundaris a l’Escola Pia, i posteriorment el batxillerat als jesuïtes de Sant Ignasi a Sarrià. Es llicencià com Advocat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona al 1956.

Fou promotor i professor de l'Escola de Secretariat de Sabadell i més tard President de l'Institut Sallarès i Pla d’Estudis Tècnics, Econòmics i Socials. Exercí de Vocal de la Junta directiva del Gremi de Fabricants de Sabadell. Fou conseller de la Mútua Sabadellenca d'Accidents de Treball i Malalties, càrrec que exercí fins 1967, durant el qual aquesta entitat creà la Clínica Santa Fe. Fou nomenat Vocal de districte, substitut de l'Agrupació de Fiscalies núm.35. Fou president de la Cambra Oficial de Comerç i de la Industria de Sabadell.[2]

Va continuar la saga familiar tèxtil amb l'empresa "Grau S.A Tintes y Acabados", situada també al Molí Sec del Riu Ripoll a Sabadell, fins a l'any 2009 que es va traslladar a un altre punt del mateix riu, situat al municipí veí de Castellar del Vallès. Va ser imputat pel cas Estevill, acusat de factures falses, però el Jutge va acabar declarant el sobreseïment lliure.[3] El cas Estevill investigava les possibles extorsions a empresaris de Terrassa i rodalia relacionades amb l'exjutge Estevill i el cas Casoldapsa-Phoscao, que va significar el pagament de 25 milions de pessetes en un compte corrent controlat pel testaferro d'Estevill en el banc Darier, Hentsch et Cie. de Ginebra.

El 5 de febrer de 1967 va ser nomenat per l'alcalde Josep Burrull, tinent d'Alcalde de Cultura, càrrec que va exercir fins al 3 de febrer de 1974. Durant el seu mandat es va construir el primer centre pilot experimental d'EGB a Campoamor-Espronceda. En democràcia es va presentar com a cap de llista de CiU i va figurar a les llistes electorals d'aquesta, tant a les eleccions municipals com a les autonòmiques,[4] és membre del Patronat de la Fundació Caixa de Sabadell des de la seva fundació l'any 2000.[5]

Referències[modifica]

  1. «Resultat eleccions municipals 1987» (en català). Sabadell.cat. [Consulta: 20 febrer 2019].
  2. Simó i Bach, Ricard «EVOCACIÓ La nissaga dels Grau (i II)». Diari de Sabadell, 21-05-1987, pàg. 13.
  3. «El juez del 'caso Estevill' investiga extorsiones a empresas de Terrassa» (en castellà). El País, 18-02-1997. [Consulta: 20 febrer 2019].
  4. «Eleccions al Parlament de Catalunya, any 1992» (en català). [Consulta: 22 febrer 2019].
  5. «Fundació Caixa de Sabadell» (en català). Coordinadora Catalana de Fundacions. [Consulta: 22 febrer 2019].