Joan Guirado

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Guirado
Joan Guirado atenent a la premsa.PNG
Activitat
Ocupació Periodista
Modifica les dades a Wikidata

Joan Guirado (La Canya (Garrotxa), 1990) és un periodista, sindicalista i escriptor català.

Periodista i escriptor, es va iniciar en l'àmbit de la comunicació als 12 anys col·laborant a la ràdio local de Sant Joan les Fonts. Des d'aleshores ha col·laborat en diversos mitjans, tant d'abast català com espanyol com El Periódico de Catalunya o el Diari de Girona. En l'actualitat és tertulià habitual dels programes 'Espejo Público' d'Antena 3 Televisió, 'El Programa de Ana Rosa' de Telecinco i 'Las Mañanas de Cuatro'. També ha participat en programes especials com l'informatiu 'Catalunya al Límite' d'Antena 3 Noticias, presentat per Matías Prats i Mónica Carrillo.

Al llarg d'aquests anys ha sigut protagonista de diverses polèmiques. Al juny del 2013, quan treballava per Nació Digital, va tenir un enfrontament amb la Policia Nacional durant el partit Almeria-Girona.[1] Segons la denúncia policial, Guirado va insultar els agents amb les següents paraules: "Policia espanyola de merda, em cago en tots els espanyols, a veure si marxem d'una puta vegada".[2] La policia va pendre nota de les dades del periodista i el va denunciar per infringir la llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport. Li van imposar una multa de 4.000 euros -que es va negar a pagar i Hisenda li va embargar els comptes- i li van prohibir entrar a qualsevol recinte esportiu durant un any.[3] Per pagar la multa, va demanar la col·laboració ciutadana.[4]

Però la polèmica més gran la va protagonitzar al 2016, quan la CUP es va negar a investir Artur Mas com a President de la Generalitat. Quan va saber la notícia, Guirado va escriure un tuit titllant la diputada de la CUP, Anna Gabriel, de "puta traïdora". Concretament, el tuit deia: "Mireu-la, sí, és ella. Puta traïdora" amb una foto de Gabriel.[5] Una declaració que va aixecar múltiples crítiques, entre les quals, la de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.[6] Després, va esborrar el tuit i va demanar disculpes. No obstant això, va haver de dimitir com a membre de la direcció de la UGT i va haver de deixar les col·laboracions amb El Periodico de Catalunya. Guirado, per cert, va intentar apuntar-se a la CUP d'Olot per si podia participar als debats i condicionar la seva posició i fer-la favorable a la investidura d'Artur Mas, però va fracassar per manca de suport del nucli de la CUP d'Olot.[7]

A més, el 2017, durant l'acte de celebració de l'ascens del Girona FC a primera divisió, Joan Guirado va gastar-se més de 500 euros d'una targeta bancària que no era seva. Una treballadora municipal va denunciar als Mossos que li havia desaparegut la targeta del banc i que havia descobert que algú l'estava fent servir per fer pagaments. Els Mossos van obrir una investigació i van descobrir qui en feia ús: Joan Guirado, que havia cobert com a periodista la festa del Girona FC. La policia va comptabilitzar 36 càrrecs fets amb la targeta, per valor total de 540 euros, tot i que cap dels pagaments superava els 20 euros, de manera que l’usuari no havia de fer servir el pin. Guirado va assegurar que si hagués tingut identificació personal "l'hauria retornat" però que, en no constari cap nom, va considerar que era el mateix que havert trobat diners en efectiu.[8]

Al llarg de la seva vida ha format part del teixit associatiu, com a membre de diferents entitats veïnals i culturals. Així, va ser secretari de les Associacions de Veïns d'Olot i membre de la Taula de Cultura de l'Ajuntament d'Olot. El 2006 s'afilià a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) i dos anys més tard a Convergència Democràtica de Catalunya, on va ocupar diferents responsabilitats a nivell local i comarcal i va dirigir el gabinet del Portaveu Adjunt al Congrés dels Diputats, Pere Macias, durant la X legislatura. L'any 2014 va abandonar la militància al partit. El 2011 s'afilià també a la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) d'on va formar part de l'executiva nacional de la branca juvenil de l'entitat entre els anys 2012 i 2016.

El 2015 va publicar el seu primer llibre This is Spain (Deu i Onze Edicions) amb pròleg de l'actor Toni Albà i epíleg del senador i polític basc Iñaki Anasagasti. El llibre fou presentat a Girona per l'aleshores alcalde de la ciutat i actualment President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. El 2018 publica el seu segon llibre 'Urnas, del referéndum del Estatut al 1-O' amb pròleg del ministre José Manuel García Margallo.

El mateix any, després d'un greu accident de trànsit, es va reincorporar al món de la comunicació, fundant el diari digital de successos CrònicaNegra.cat. El 2017 va ser nomenat corresponsal de El Món diari a Madrid.

Referències[modifica]

  1. Pinilla, Òscar «El jutge dona part de raó a Guirado pel cas de les estelades» (en ca). El Punt Avui.
  2. Planas, Pablo «Currículo del periodista convergente que llamó "traidora" a Anna Gabriel» (en es-es). Libertad Digital, 05-01-2016.
  3. Triangle, El. «El viacrucis del periodista Joan Guirado arriba als jutjats» (en ca). [Consulta: 18 març 2018].
  4. 324cat «Un periodista acusat d'insultar la Policia Nacional demana ajuda per pagar la multa» (en ca-es). http://www.ccma.cat.
  5. «Un militant de CDC li diu puta traïdora a una diputada de la CUP» (en es). e-noticies.cat.
  6. «La indignación de Ada Colau por los insultos machistas a las portavoces de la CUP» (en es-es). El Huffington Post, 04-01-2016.
  7. Planas, Pablo «Pablo Planas - La "puta traidora"» (en es-es). Libertad Digital, 04-01-2016.
  8. Soler, Tura «El cas de la targeta blava» (en ca). El Punt Avui.

Enllaços externs[modifica]