Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona i II de Prades (1446 - Arbeca 1513). Primer Duc de Cardona. Comte de Cardona (1486-1491) després Duc de Cardona (1491-1513), Comte de Prades i Baró d'Entença (1486-1513), vescomte de Vilamur (1486-1513) i primer Marquès de Pallars Sobirà (1491-1513).
Antecedents familiars
Fill de Joan Ramon Folc III de Cardona i de Joana d'Urgell, filla de Jaume II el Dissortat
Núpcies i descendents
El 1467 es va casar amb Aldonça Enríquez, germana de Joana Enríquez i tieta de Ferran el Catòlic. Van tenir els següents fills:
- Joana, casada amb Antonio Manrique de Lara. Morta en 1547.
- Antoni de Cardona i Enríquez, virrei de l'illa i regne de Sardenya, casat amb Maria de Requessens. Mort en 1555.
- Lluís, arquebisbe de Tarragona (1531-1532) i president de la Generalitat de Catalunya (1524-1527).
- Alfons de Cardona, casat amb Aldonça de Terré. Mort en desembre de 1522.
- Enric de Cardona i Enríquez (1485-1530), bisbe de Barcelona (1505-1512).
- Elisabet de Cardona, casada en 1503 amb Alfons VII de Ribagorça. Morta el 6 de juliol de 1512.
- Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona, l'hereu.
- Aldonça de Cardona (+1532), casada amb Miquel Ximénez d'Urrea i Fernández de Híjar (1479-1546), II comte d'Aranda.[1]
- Teresa, morta en 1562.
- Pere de Cardona i Enríquez, casat amb Joana de Requessens. Mort en 1546.
Biografia
Durant la Guerra civil catalana va fer costat al rei Joan el Gran i va defensar al príncep Ferran i a la reina Joana Enríquez a Setge de la Força Vella de Girona (1462). Durant la lluita, Joan Ramon Folc IV de Cardona va ocupar el Pallars Sobirà. Va ser fet presoner a la Batalla de Viladamat.[2] En finir la guerra, el rei li concedí els territoris d'Hug Roger III de Pallars Sobirà, cosí seu que havia estat al bàndol de la Generalitat de Catalunya, amb el títol de Marquesat de Pallars Sobirà. També va elevar la categoria del títol de Duc de Cardona.
El 1466, després de la mort del rei Pere IV de Catalunya (nét de Jaume II d'Urgell), la causa de la Generalitat encapçalada pels germans Colom el proposen com a rei de Catalunya, ja que ell era també nét de Jaume II d'Urgell el Dissortat. Va mantindrés fidel als Trastàmara i en va declinar la proposició.
El rei Joan II dit el Gran li concertà casar-se amb una germanastre de la reina Joana, Aldonça Enríquez (filles totes dues de Frederic Enríquez però de mares diferents) gràcies a la seva fidelitat. Aleshores li otorgà el títol de Gran Conestable de Catalunya i Aragó en el 1467. Amb aquest títol quedava per sota del rei i dels prínceps en la línia de poder.
L'any 1505 és nomenat virrei de Nàpols (el seu pare Joan Ramon Folc III de Cardona havia estat virrei de Sicília entre 1477-1479), tot i que dos anys més tard el rei el fa tornar a Catalunya.
Va ser diputat del General pel braç militar al trienni 1473-1476 i és destacà en la lluita contra els remences.
Precedit per: Hug Roger III Comte de Pallars Sobirà |
Marquès de Pallars Sobirà 1491–1513 |
Succeït per: Ferran I de Cardona |
Precedit per: Joan Ramon Folc III |
Comte de Cardona després Duc de Cardona Comte de Prades Comte 1486–1491 i Duc 1491–1513
|
Referències
- ↑ Arxiu ducal d'Híjar
- ↑ www.viladamat.net [1]