Joan Senent-Josa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1947  (75/76 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | La Sorbona, París |
| Activitat | |
| Ocupació | Biòleg, periodista i traductor |
Joan Senent-Josa (Barcelona, 1947) és un biòleg, periodista i traductor català. Va estudiar la carrera de biologia a la Sorbona de París, on va viure cinc anys amb una beca del govern francès. Els anys 1967 i 1968 actuava a París com a delegat de relacions internacionals del Sindicat Democràtic d'Estudiants.[1]
Va refundar i dirigir la revista Ciència durant la seva segona etapa del 1980 al 1991.[2][3][4] I va reivindicar els orígens de la literatura de ciència-ficció en català.[5]
Ha estat un espeleòleg reconegut per investigar insectes de les profunditats. Hi ha dues espècies d'escarabats que porten el seu nom: el Subilsia senenti Español 1967 —el va descobrir a la Serralada de l'Atlas, al Marroc— i el Troglocharinus senenti Escolà 1967 —una troballa a la serralada del Montsec de Rúbiesi[1] Senent-Josa va ser militant maoista actiu fins a la mort de Mao i el descobriment dels crims de la Revolució Cultural, que va considerar “una revolució dins la revolució” que va acabar malament. Continua sent un admirador de la Xina.[6] Va participar en el documental Morir de dia, un relat de les morts que va deixar l'heroïna durant les dècades dels vuitanta i noranta.[7][8][9]
Va ser fundador el 1993 de l'Associació Lliure Antiprohibicionista (ALA), un centre de debat polític i club de cànnabis situat al barri barceloní de Sants.[1] Ha estat col·laborador habitual de les revistes El Viejo Topo,[10] Triunfo[11] i del diari El País.[12]
Llibres[modifica]
- Les ciències naturals a la Renaixença – 1979.[13]
- Què és la vida?: l'aspecte físic de la cèl·lula viva; i La mente i la matèria - 1984.Erwin Schrödinger, Jorge Wagensberg, Joan Senent-Josa.[14]
- Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua - 1982. Narcís Monturiol, Joan Senent-Josa.[14]
- L'origen de les espècies - 1982. Charles Darwin, Santiago Albertí, Montserrat Vallmitjana, Thomas Glyck, Joan Senent-Josa, Constanza Albertí.[14]
- Conocer Mao y su obra 1978.[14]
- Miseria y dependencia científica en España – 1977.[14]
- Una acció col·lectiva per a la salvació de la natura.[15]
- La contaminación – 1973.[15]
- La contaminación en la "Gran Barcelona" – 1974.[15]
- Enseñanza y revolución en China – 1977.[15]
- Salvem Catalunya - 1977. Josep Maria Camarasa y Joan Senent-Josa.[16]
- La Enseñanza de las ciencias naturales en la Escuela Moderna de Ferrer i Guardia – 1975[17]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «El fantasma de Senent-Josa».
- ↑ «Revista Ciència (2ª època)».
- ↑ «Els primers passos i el rerefons de ‘(ciència)’».
- ↑ «Política editorial revista Ciència 2ª època».
- ↑ «Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia».
- ↑ «Entrevista a Joan Senent Josa, biòleg».
- ↑ «'Morir de día' abre las venas olvidadas de la Transición».
- ↑ «Un documental retrata la llegada de la heroína a Barcelona en los años 70».
- ↑ «Víctimes de la contracultura».
- ↑ «Nuevo biologismo; nuevo fascismo».
- ↑ «Articles publicats a Triunfo del 1972 al 1978».
- ↑ «El "Diario del Pueblo", factor clave de la política china».
- ↑ «Les ciències naturals a la Reinaxença».
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Articles a revistes de Joan Senent-Josa».
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya».
- ↑ «Salvem Catalunya».
- ↑ «La enseñanza de las CienciasNaturales en la Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia».