Joan de Gualbes i Copons
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1643  Barcelona |
| Mort | 15 desembre 1714 (70/71 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Membre de | |
| Família | |
| Família | Gualbes |
Joan de Gualbes i Copons, o Joan Bonaventura de Gualbes (Barcelona, 1643 - ?, 15 de desembre de 1714), també conegut, en la seva faceta literària, com el Rector de Bellesguard, fou un polític, militar i literat català, vinculat amb l'Acadèmia dels Desconfiats i amb càrrecs i actuacions destacades a finals del segle xvii i principis del segle xviii, especialment durant la Guerra de successió.
Era fill de Rafael Bonaventura de Gualbes (conseller en cap de Barcelona entre el 1660 i el 1661) i d'Anna de Copons.[1] El 1679 es registren els capítols matrimonials de Joan de Gualbes i Marianna de Vilallonga i Saportella, vídua en primeres núpcies de Bernat de Cordelles.[2]
Formà part del braç militar de Catalunya i assistí a les corts de 1701-1702, de Felip V, i a les corts de 1705-06, de l'arxiduc Carles III.[3][4] El 18 de setembre de 1705 fou nomenat pel rei-arxiduc un dels vuit membres de la Junta de Cavallers que, conjuntament amb la Junta Eclesiàstica, va assistir durant un temps al nou monarca en el govern del país.[5][Nota 1]
Joan de Gualbes conreà la poesia, gairebé sempre en català, i adoptà el pseudònim de «Rector de Bellesguard», en referència al nom de la seva finca de Sant Gervasi de Cassoles, l'actual Torre Bellesguard d'Antoni Gaudí.[6] És l'autor de la «Dedicatòria» per a l'edició del 1703 de les poesies del Rector de Vallfogona, La armonia del Parnàs.[7]
Morí sense descendència el 15 de desembre de 1714.[8]
Notes[modifica]
- ↑ «Esta Junta de Caballeros, según nos informa Feliu de la Peña, con cierta vaguedad, tuvo por cometido "el dar providencia a las cosas de estado y hazienda y demás dependencias de la provincia" y se compuso del marqués de Besora, el conde de Munter, don José Galcerán de Pinós, Feliciano Cordellas, Francisco Sayol, Juan Buenaventura de Gualbes, Francisco de Berardo, bajo la presidencia del barón de Cañellas». Pedro Voltes 1959-1960
Referències[modifica]
- ↑ Brown 1995, pàgs. 20-21
- ↑ Brown 1995, pàg. 23
- ↑ Brown 1995, pàg. 27
- ↑ Morales Roca 1983, pàg. 267
- ↑ Brown 1995, pàg. 28
- ↑ Brown 1995, pàg. 32
- ↑ Brown 1995, pàg. 34
- ↑ Brown 1995, pàg. 24-25
Bibliografia[modifica]
- Brown, Kenneth; Melchor, Vicent de. Vida i obra de Joan de Gualbes i de Copons. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 18. ISBN 9788478266814.
- Voltes Bou, Pedro «Las Cortes tenidas en Barcelona por el Archiduque Carlos de Austria en 1705-06». Boletín Real Academia de las Buenas Letras, XXVIII, (1959-1960), pàg. 45 [Consulta: 11 març 2015].
- Morales Roca, Francisco J. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña, siglo XVII (1599-1713). Madrid: Hidalguía, 1983, p. 267.
- «Joan de Gualbes i Copons». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.