Joan de la Rúbia García
 Joan de la Rúbia en una lectura de Terrabastall Poètic, a Reus, el 18 d'abril de 2015.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1952 (71/72 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, poeta, escriptor |
| Instrument | Veu |
Joan de la Rúbia García (Reus, 1952) és un cantant i poeta català.[1]
El seu pare, Víctor de la Rúbia, havia nascut a Almadén, d'una família de miners, i la seva mare, Lucía García, nascuda a la província d'Àvila, havia estat perseguida per la seva lluita antifranquista. Es van instal·lar al carrer de la Galera, prop de la plaça de les Basses, a Reus, i de petits, Joan i el seu germà Josep, corrien jugant pels carrers del barri. Als seus versos trobem referències a les colles de brivalls o adolescents que pul·lulaven pel barri i pels defores de Reus,[2][3] que llavors tenien un marcat regust rural, avui definitivament perdut. Al·lusions semblants es troben a diferents poesies del poeta reusenc Quim Besora, que de petit vivia prop seu i que formava part d'una altra colla de nanos, que sovint jugaven i s'estomacaven.[3]
Va seguir uns estudis bàsics a l'Escola del Treball de Reus, on donaven formació professional. Va treballar en un taller de muntatge elèctric, i aviat es va sentir tocat per la música. Amb vint-i-un anys es desplaça a Barcelona per dedicar-se a la cançó. Musica poemes (especialment de Gabriel Ferrater) i fa algunes actuacions, però no arriba a enregistrar cap disc.[4] En canvi, comença a treballar en una editorial i acaba decantant-se pel conreu de la poesia.[1]
Ha publicat alguns llibres de versos (Passatge;[5] Amaïla;[6] Premi López Picó - Vila de Vallirana 1981; L'illa de l'ermità[7]). És un poeta a qui plauen de vegades el ritme de les cançons (no debades va ser cantant) i la frescor de l'estil de Salvat-Papasseit.[8] d'altres vegades les imatges oníriques,[9] sovint surreals i misterioses, que recorden Lautréamont o Foix. L'illa de l'ermità és plena d'element confessionals on retrata el seu periple vital, i traeix també la influència de Pessoa.[7]
A la mort de Miquel Escudero, l'any 1978, va rescatar providencialment bona part de l'obra inèdita d'aquest poeta, que sense la seva intervenció hauria desaparegut.[10] El 1982, seguint el manuscrit inèdit que aquest autor abans de morir havia dipositat a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, va publicar en dos volums[11] les millors poesies d'Escudero.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament de Reus, 1991, p. 574.
- ↑ «Al passeig i als recs que banyen plàtans/ bevíem l'aigua a glops i de bocaterrosa». Passatge, p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 Colom, Marta «Joan de la Rúbia com a fill pròdig». Revista del Centre de Lectura, 2023, 9a. època, 20-04-2023.
- ↑ Pujadó, Miquel. Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000, p. 254. ISBN 84-412-0467-5.
- ↑ de la Rúbia, Joan. Passatge. Tarragona: Èpsilon, 1979.
- ↑ de la Rúbia, Joan. Amaïla. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982. ISBN 84-7456-107-8.
- ↑ 7,0 7,1 de la Rúbia, Joan. L'illa d l'ermità. Vic: Emboscall, 2006. ISBN 84-96443-88-4.
- ↑ de la Rúbia, Joan «Guaita del vent». Revista del Centro de Lectura, núm. 293-294, 1977, pàg. 13-14.
- ↑ Castillo, David «La solitud encara ardent». Avui, 08-03-2007, pàg. 82.[Enllaç no actiu]
- ↑ Nomen, Antoni «Miquel Escudero, entre el record i el mite». NW-La Revista de Reus, núm. 40, 15-07-2015, pàg. 31-34.[Enllaç no actiu]
- ↑ Escudero, Miquel. Fulls del romanç d'Elsa Ellisson/ Caravana [2 volums]. Pròleg de Joan de la Rúbia. Sant Boi de LLobregat: Llibres del Mall, 1982. ISBN 84-7456-097-7 (Obra poètica).