Joan del Valle i Adroer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  Tarragona |
| Mort | segle XIX |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 21 maig 1820 – 14 febrer 1822 | |
| President del Congrés dels Diputats | |
| 24 novembre 1812 – 23 desembre 1812 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 24 febrer 1810 – 20 setembre 1813 | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista |
Joan del Valle o Joan de Balle (Tarragona, segle xviii — ?, segle XIX)[1] fou un jurista i polític català. Es llicencià en dret a la Universitat de Cervera i fou advocat de la Reial Audiència, alhora que treballà com a administrador de les propietats catalanes del duc de Medinaceli. El 17 de setembre de 1810 fou elegit diputat a les Corts de Cadis en substitució del canonge lleidatà Josep Vidal.[2] Va formar part de les comissions de justícia, premis, eclesiàstica i l'encarregada d'organitzar les províncies. També denuncià la situació dels pobles gravats pels ducs de Medinaceli i es mostrà partidari del proteccionisme econòmic estatal.
Va ser president de les Corts Espanyoles del 24 de novembre al 23 de desembre de 1812 i un dels signataris de la Constitució espanyola de 1812. Tornà a ser diputat suplent a les Corts Ordinàries de 1813. Tornà a ser diputat a les Corts de 1820-1822, on es mostrà contrari a suprimir el delme a Barcelona i partidari de la prohibició d'importació de fruites.[3]
Obres[modifica]
- Informe... sobre la Memoria para la supresión del diezmo... (1842).
Referències[modifica]
- ↑ «Joan del Valle i Adroer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Biografia Arxivat 2012-06-28 a Wayback Machine. a cadiz2012.es