Joaquim Ferrer i Amer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoaquim Ferrer i Amer
Biografia
Naixement28 abril 1921 Modifica el valor a Wikidata
Verges (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1996 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Ferrer i Amer (Verges, 28 d'abril del 19214 d'octubre del 1996), Quim Gil, va ser instrumentista de fiscorn, director i compositor.

Biografia[modifica]

De família de músics, rebé les primeres nocions del seu pare, músic que tocà en la Cobla Emporitana, i amplià la seva formació amb els mestres Vallespí, Cantó (piano) i Civil (harmonia i composició). Als tretze anys ja tocava a la cobla de Verges, i en l'any 1947 dirigia la Cobla Emporitana de la mateixa població, i era reconegut com un bon fiscornaire i pianista. Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona i posteriorment tocà en la Cobla Baix Empordà. En les seves darreries (1984) també va tocar en la cobla torroellenca Foment de la Sardana.[1]

Joaquim Ferrer, o Quim Gil com era conegut a Verges, va estar molt vinculat a la vida de la vila empordanesa. Participà en la seva Processó més de seixanta anys: primer com a Apòstol, en la postguerra com a "manaja" i finalment tocant el fiscorn en el quadre de la Verònica, en l'època que aquest actuava per separat -era l'Stabat Mater sense veu, només amb dues flautes i un fiscorn-. Posteriorment, el mateix Ferrer amplià la música de l'Stabat perquè també comprengués un grup de quinze a vint cantaires (que en l'actualitat ja són 30). En el 1954, Ferrer va ser professor de solfeig del futur cantautor Lluís Llach, i durant uns anys ho fou del músic vergelità Ramon Juanmiquel i Julià, que succeí Ferrer en la direcció de l'Stabat Mater de la processó.

El seu germà Manuel Ferrer i Amer, Manelic, va ser músic i tocà a la cobla-orquestra torrellenca "Caravana".

El 2017 la Principal de la Bisbal enregistra un CD titulat "Verges" amb 9 sardanes seves: L'avi de casa, Desig, Verges, Afecte, Capvespre, Reviu la il·lusió, Aplec de l'Aliança, La Bisbal, en la història i el record i Estimat amic.[2]

Obres[modifica]

Sardanes[3][modifica]

  • Afecte (1945). Gravada en un disc de "pedra" (78 rpm) per la Cobla Albert Martí amb Albert Martí de tenora (San Sebastián: Columbia, final dels anys 40?, ref. AG 13004). Posteriorment la gravà la Principal de Girona en un disc de 45 rpm (Barcelona: Hispavox, 1958?, ref. GH 10-133)
  • Aplec de l'Aliança (1950)
  • L'avi de casa (1942). Primera sardana
  • La Bisbal en la història i el record (1984)
  • Camí d'estrelles
  • Capvespre (1945)
  • Dansaires palamosins (1977), escrita conjuntament amb Enric Vilà i Armengol. Enregistrada en CD per la cobla Els Montgrins 3r. Ballant sardanes a Palamós (2009) i Cloenda Pubillatge (Barcelona: DiscMedi, 2005, ref. DM 1174)
  • Desig (1942)
  • Reviu la il·lusió (1951)
  • Verges (1948)
  • Començant la festa (1943)
  • Estimat amic (en col·laboració amb Enric Vilà i Armengol)
  • Obsessió (1951)

Bibliografia[modifica]

  • Mariam Serrà Verges i la processó que no es veu Tarragona: El Mèdol, 1998
  • Josep Casas, Lluís Llach Record a Joaquim Ferrer al Programa del 29è aplec de la sardana de Palamós, 1997, 5 p.
  • Article biogràfic a Som 11 (1983)

Enllaços[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Joaquín Ferrer Amer». Carnet del Sardanista, núm. 100, 28 agosto al 4 septiembre 1947, pàg. 3.
  2. «Verges recorda Joaquim Ferrer». [Consulta: 4 agost 2017].[Enllaç no actiu]
  3. «Llista de sardanes al web Boig Sardanista». [Consulta: 4 agost 2017].