Jocelyn Bell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jocelyn Bell Burnell
Launch of IYA 2009, Paris - Grygar, Bell Burnell cropped.jpg
Jocelyn Bell Burnell, 2009
Naixement 15 de juliol de 1943
Belfast, Irlanda del Nord
Nacionalitat Irlanda Irlanda
Alma mater Universitat de Cambridge, Universitat de Glasgow
Es coneix per Descobrir la primera radiosenyal d'un púlsar
Camp científic Astrofísica
Institució Universitat de Cambridge,Universitat de Glasgow, Universitat d'Oxford
Tesi The Measurement of radio source diameters using a diffraction method[1] (1968)
Director de tesi Antony Hewish
Influències de Fred Hoyle Frontiers of Astronomy (1955)

Veu de Jocelyn Bell Burnell

Jocelyn Bell Burnell[2] (Belfast, Irlanda, 15 de juliol del 1943) és una astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d'un púlsar juntament amb el seu tutor de tesi, Antony Hewish.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Bell Burnell va néixer a Irlanda del Nord, on el seu pare fou arquitecte del planetari Armagh. Disposava d'una gran biblioteca i animà la seva filla a llegir. Ella se n'interessà especialment pels llibres d'astronomia.

Quan tenia onze anys va suspendre l'examen 11+, i els seus pares l'enviaren a la Mount School, a York (Anglaterra), un col·legi quàquer per a noies, on la va impressionar profundament un mestre de física que l'ensenyà que:

« No has d'aprendre muntanyes i muntanyes de dades; només aprèn unes poques coses clau, i... llavors podràs aplicar-les i construir i desenvolupar sobre elles... Fou un gran mestre, i em mostrà com, en realitat, la física era senzilla. »

La Universitat[modifica | modifica el codi]

Més endavant, Bell Burnell assistí a les universitats de Glasgow i Cambridge.

A Cambridge treballà amb Hewish i altres persones en la construcció d'un radiotelescopi per emprar els centelleigs interplanetaris en l'estudi dels quàsars, que havien estat descoberts feia poc (els centelleigs interplanetaris permeten distingir fonts compactes de les distants). Detectant un petit patró en els registres de les lectures que se seguiren pel cel amb els estels, Bell Burnell descobrí que es tractava d'un pols regular, aproximadament un per segon. El denominà temporalment LGM1 (Little Green Man 1: petit home verd 1) i finalment identificà la font com una estel de neutrons de ràpida rotació.

Després d'acabar el seu doctorat, Jocelyn Bell treballà a la Universitat de Southampton, la University College de Londres i el Royal Observatory a Edimburg, abans de convertir-se en professora de física a l'Open University durant deu anys, i després com a professora visitant a la Universitat de Princeton. Abans de jubilar-se, Bell Burnell fou degana de ciències a la Universitat de Bath entre els anys 2001 i 2004, i presidenta de la Royal Astronomical Society entre el 2002 i el 2004. Actualment és professora visitant a la Universitat d'Oxford.

Guardons[modifica | modifica el codi]

Tot i que, com és ben sabut, no va obtenir el Premi Nobel juntament amb Hewish per llur descobriment, sí que ha estat guardonada per moltes altres organitzacions. Va obtenir la medalla Michelson de l'Institut Franklin (1973, juntament amb Hewish).[3][4] El 1978 li fou entregat el premi J. Robert Oppenheimer Memorial del Centre d'Estudis Teòrics de Miami.[5] També ha rebut el premi Beatrice M. Tinsley de la Societat Astronòmica Americana (1987),[6] el Magellanic Premium de la Societat Filosòfica Americana, el Jansky Lectureship de l'Observatori Radioastronòmic Nacional,[7] i la medalla Herschel de la Royal Astronomical Society (1989). També ha rebut nombrosos títols honorífics, com el de Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic, així com Col·lega de la Royal Society.

La seva exclusió del premi Nobel va causar una gran controvèrsia entre els seus col·legues, encara que, segons ha manifestat en una entrevista, no ho lamenta i creu que ha estat millor la seva vida sense aquest guardó.[8] Al 2015 ha rebut la Medalla d'Or del CSIC a proposta de la comissió "Mujeres y Ciencia" d'aquesta institució.[8]

Altres activitats[modifica | modifica el codi]

És presidenta d'honor de la Burnell House, a l'Escola de Gramàtica Cambridge, a Ballymena, Irlanda del Nord i ha romàs en actiu com a quàquera i és consellera de l'Institut Faraday per a la ciència i la religió.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A. HEWISH, S. J. BELL, J. D. H. PILKINGTON, P. F. SCOTT & R. A. COLLINS. «Observation of a Rapidly Pulsating Radio Source». Nature, 217, 24 febrer 1968, pàg. 709-713. DOI: 10.1038/217709a0 [Consulta: 12 juny 2015].
  2. «Susan Jocelyn Bell Burnell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Franklin Laureate Database - Albert A. Michelson Medal Laureates». Franklin Institute. [Consulta: 15 juny 2011].
  4. «The Franklin Institute Awards | The Franklin Institute Science Museum». [Consulta: 30 desembre 2015].
  5. Walter, Claire. Winners, the blue ribbon encyclopedia of awards. Facts on File Inc., 1982, p. 438. ISBN 9780871963864. 
  6. «Beatrice M. Tinsley Prize | American Astronomical Society». [Consulta: 30 desembre 2015].
  7. «Jansky Home Page». [Consulta: 14 maig 2009].
  8. 8,0 8,1 «Muchas científicas tienen que comportarse como un hombre para sobrevivir» (en castellà). El Mundo, 12/06/2015. [Consulta: 12 juny 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocelyn Bell Modifica l'enllaç a Wikidata