Vés al contingut

Johann Jakob Wilhelm Heinse

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohann Jakob Wilhelm Heinse

Retrat de Heinse (1779) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Wilhelm Heinse Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1746 Modifica el valor a Wikidata
Langewiesen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 1803 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Aschaffenburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAltstadtfriedhof Aschaffenburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Jena
Universitat d'Erfurt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Magúncia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptor

Descrit per la fontEnciclopèdia Leksikon
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 162903024 Modifica els identificadors a Wikidata

Johann Jakob Wilhelm Heinse (Langewiesen 16 de febrer de 1749 - Aschaffenburg 22 de juny de 1803) fou un escriptor alemany.[1]

En acabar l'escola a Schleusingen, va freqüentar la Universitat de Jena i la d'Erfurt per estudiar-hi dret. Allà hi va conèixer el poeta Christoph Martin Wieland, que li va presentar el pare Gleim el 1772, i aquest li va oferir un lloc com a tutor d'una família de Quedlinburg. El 1774 es va traslladar a Düsseldorf, per ajudar el poeta Jacobi en la publicació del periòdic Iris. Per la seva creixent passió per l'art, el 1780 va viatjar a Itàlia, on hi va residir tres anys. De retorn a Düsseldorf el 1784, va ser nomenat, el 1786, lector i bibliotecari de l'elector Friedrich Karl Josef von Erthal, arquebisbe de Magúncia.

L'obra per la qual és més conegut és Ardinghello i les illes afortunades (1787), una novel·la ambientada a Itàlia durant el segle xvi, en la qual exposa els seus punts de vista sobre l'art i la vida. En altres novel·les, Laidion o Misteris d'Eleusis (1774) i Hildegard von Hohenthal (1796), combina la sensualitat franca de Wieland amb l'entusiasme de l'«Sturm und Drang». Heinse va tenir una gran influència en l'escola romàntica com a novel·lista i com a crític. També va ajudar a reforçar el mite d'una Itàlia encara impregnada de reminiscències paganes, en una clara connexió amb l'època clàssica. Les seves obres completes van ser publicades per primera vegada a Leipzig el 1838.

Obres

[modifica]
  • Sinngedichte (1771)
  • Die Kirschen (1773)
  • Laidion, oder die eleusinischen Geheimnisse (1774)
  • Ardinghello und die glückseligen Inseln (1787)
  • Hildegard von Hohenthal (1796)
  • Anastasia und das Schachspiel (1803)

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Heinrich Pröhle, Lessing, Wieland, Heinse (Berlin, 1877)
  • J Schober, Johann Jacob Wilhelm Heinse, sein Leben and seine Werk (Leipzig, 1882)
  • KD Jessen, Heinses Stellung zur bildenden Kunst (Berlin, 1903).
  • Manfred Dick, Der junge Heinse in seiner Zeit (Wilhelm Fink Verlag, München, 1980)