Johann Jakob Wilhelm Heinse
Retrat de Heinse (1779) | |
Nom original | (de) Wilhelm Heinse |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 febrer 1746 Langewiesen (Alemanya) |
Mort | 22 juny 1803 (57 anys) Aschaffenburg (Alemanya) |
Sepultura | Altstadtfriedhof Aschaffenburg (en) |
Formació | Universitat de Jena Universitat d'Erfurt |
Activitat | |
Lloc de treball | Magúncia |
Ocupació | Escriptor |
Descrit per la font | Enciclopèdia Leksikon Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
Johann Jakob Wilhelm Heinse (Langewiesen 16 de febrer de 1749 - Aschaffenburg 22 de juny de 1803) fou un escriptor alemany.[1]
En acabar l'escola a Schleusingen, va freqüentar la Universitat de Jena i la d'Erfurt per estudiar-hi dret. Allà hi va conèixer el poeta Christoph Martin Wieland, que li va presentar el pare Gleim el 1772, i aquest li va oferir un lloc com a tutor d'una família de Quedlinburg. El 1774 es va traslladar a Düsseldorf, per ajudar el poeta Jacobi en la publicació del periòdic Iris. Per la seva creixent passió per l'art, el 1780 va viatjar a Itàlia, on hi va residir tres anys. De retorn a Düsseldorf el 1784, va ser nomenat, el 1786, lector i bibliotecari de l'elector Friedrich Karl Josef von Erthal, arquebisbe de Magúncia.
L'obra per la qual és més conegut és Ardinghello i les illes afortunades (1787), una novel·la ambientada a Itàlia durant el segle xvi, en la qual exposa els seus punts de vista sobre l'art i la vida. En altres novel·les, Laidion o Misteris d'Eleusis (1774) i Hildegard von Hohenthal (1796), combina la sensualitat franca de Wieland amb l'entusiasme de l'«Sturm und Drang». Heinse va tenir una gran influència en l'escola romàntica com a novel·lista i com a crític. També va ajudar a reforçar el mite d'una Itàlia encara impregnada de reminiscències paganes, en una clara connexió amb l'època clàssica. Les seves obres completes van ser publicades per primera vegada a Leipzig el 1838.
Obres
[modifica]- Sinngedichte (1771)
- Die Kirschen (1773)
- Laidion, oder die eleusinischen Geheimnisse (1774)
- Ardinghello und die glückseligen Inseln (1787)
- Hildegard von Hohenthal (1796)
- Anastasia und das Schachspiel (1803)
Referències
[modifica]- ↑ Thimm, Franz J. L.; Farn, William Henry. The Literature of Germany, from Its Earliest Period to the Present Time, Historically Developed ... Edited by W. H. Faru, 1844, p. 212.
Bibliografia
[modifica]- Heinrich Pröhle, Lessing, Wieland, Heinse (Berlin, 1877)
- J Schober, Johann Jacob Wilhelm Heinse, sein Leben and seine Werk (Leipzig, 1882)
- KD Jessen, Heinses Stellung zur bildenden Kunst (Berlin, 1903).
- Manfred Dick, Der junge Heinse in seiner Zeit (Wilhelm Fink Verlag, München, 1980)